En la paret sud d’una sala del primer pis de l’antiga rectoria de
Valldoreix hi ha unes pintures que representen un conjunt d’arcs de mig punt
sobre parells de columnes i un podi en la base. El fons és imprecís, hom pot endevinar
una presència vegetal, arbres, arbusts, fins i tot una font d’aigua. L’aparença
és la d’una part d’un claustre i, per certes similituds formals i algun
capitell, es pot creure que el pintor tenia com a model l’espai claustral de
Sant Cugat. Les parets restants de la
sala tenen una sanefa. Les pintures van ser descobertes fa tretze anys, quan es
va observar que el revestiment de la sala presentava una degradació evident i
calia millorar el seu aspecte. Un grup de voluntaris va prestar-se a fer la recuperació
i neteja de l’espai iniciant el rascat de les capes superficials que començaven
a desprendre’s. Llavors va aparèixer la pintura mural sota el revestiment de
fons. La sorpresa de la troballa va encoratjar-los a planejar la restauració de
la pintura, que tenia esquerdes i algunes parts despreses. L’equip format per
Núria Piqué, Mercè Gual i Marta Bosch del Centre de Restauració de Béns Mobles
de la Generalitat,
amb seu a Sant Cugat, s’encarrega de consolidar-les en un període de treball
que durarà dos mesos. El claustre, de 3,40 m. d’alçada i 8,68 m. de llargada, està
pintat sobre guix, amb tècnica en sec, utilitzant tremp i oli. No es coneix
l’autor, ja que no estan firmades, ni tampoc la datació exacta, per saber-ho
caldria fer una anàlisi dels pigments, però hom pensa que possiblement són del
segle XX.
L’obra, que representa una arquitectura fingida, situa l’espectador a
l’interior d’un claustre. La combinació cromàtica, les formes del fust,
recargolat a la manera salomònica i la fantasia dels capitells dota a la
pintura un aspecte divertit i decoratiu. S’entén que el pintor volia alegrar
l’espai i va fer-ho amb inventiva pròpia. L’usuari de l’estança, a qui anaven
dirigides, podia imaginar-se en un recinte que era de recolliment, on es podia passejar o llegir, ensems que
evocava un temps passat.
IMMA PUEYO
Pintures murals a la sala
noble
Rectoria vella Valldoreix