Benvolguts veïnes i veïns de Valldoreix,
petits i grans d’aquest poble tant nostrat.
Suposo que tots i totes us vareu assabentar
de les passades eleccions. Mare de Deu quin garbuix!!. Mira que ho feu difícil:
una urna per ací, i un altra per allà i tothom confús i esmaperdut. Però
aquestes “eleccions” van donar per molt i us voldríem explicar, de forma breu,
es clar.
Com que es veu que això de ser president mola
que fa por, se’n van presentar ni més ni menys que 6, heus ací:
- Un electricista ben plantat,
que ja fa 4 anys que està ben endollat.
-
Un jove guapetó, una mica
despentinat, i amb molta empenta, que anava molt ben acompanyat.
-
Un veterà ex president que
segons deia anava “amb la gent”, però pel que es veu no ha estat prou atraient.
-
I encara un altre ex
president (be, ho va ser poquet), que defensava els drets socials les
papallones i els ocellets. Però no va caure que aquests animalons no voten, Ai
las!
-
I encara n’hi havia dos més,
que també eren homes, que un es fa dir el nom en castellà i l’altre fins i tot el
parla en la intimitat. Però que es van quedar amb un pam de nas.
Ja veieu doncs l’enrenou.
Tots plegats devien pensar que “com més serem més riurem”.
Tan complicada devia ser la
cosa, que la Junta Electoral va proclamar uns resultats que semblaven de broma:
enviava els guanyadors a l’oposició i als altres al govern. Ni fet expressament!!.
Llàstima que s’ho va repensar i va posar cadascú al seu lloc. Així que ja ho
sabeu: qui mana, mana i els demés a picar pedra.
Ara cal vigilar, doncs han
canviat algunes fesomies de la junta de veïns: han desaparegut el Germans
Dalton i els que queden tenen tots una talla similar. Una altra, la bella Susanita, s’ha canviat d’uniforme i ara és d’Unió/. I
que caray deu ser això??. Ens queda, això sí, el Sr de Castelló, que ens
procura la cultura i la felicitat.
I
parlant d’un altra cosa, sabeu que en volen fer el Sr. Puig i la Sra. Conesa
d’aquest casalot immens que en diuen Can Monmany? La cosa és que estic buscant
un nou lloc per viure i m’he ditttt: “Calla, que potser t’ho llogarien per un
preu arregladet!, doncs ja fa 9 anys que ho tenen i hores d’ara ja deu estar
ben ple de teranyines. També m’aniria be com a taller, on fabrico pòcimes per
tal de retornar el seyn a la població i que es deixi de tants invents estranys.
Doncs que sapigueu que ara mateix tinc comandes a dojo que m’arriben d’aquells
que estan cagadets de por per perdre les poltrones. I fins i tot n’hi ha que
canvien de camisa per no perdre la cadira. No ho se, però la mamella és la mamella!.
!Bona nit candidats al l'infern¡
Ara, que us veig ben sopats i ben regats
de vins i caves generosos,
de les darreres noves, us posaré al corrent,
us en faré sols cinc cèntims, no us poseu pas nerviosos.
Amb la panxa plena i
tots contents,
si amb vostra
etílica somnolència
sou capaços d'estar al cas per un moment,
vilatans d'aquesta vila «amable i tranquil·la»
us explicaré quatre collonades de l'equip de govern.
Comencem parlant de la Mobilitat
tant sols per un instant, si cal.
Més d'un veí haurà estat temptat
d'enganxar-lo pel ganyot
al responsable d'aquest sidral.
Que si ara direcció única,
bé, ara no, ho deixarem bidireccional
Per provocar aquest desgavell
es necessita ser carcamal,
algú s'ha begut el cervell.
I de les torres d'alta tensió?
No sentiu una mica d'enyorança
ara que les han fotut a terra
desprès de tants anys de gestions
això si, sense
gaires presses ni precipitacions.
Per pujar al
pedestal, hi ha hagut empentes
des de l'alcaldessa
fins al electricista,
per tal de penjar-se
les medalles...quines penques!.
però altres s'ho han
estat currant molts anys, tal com cal
ni puto cas, els
ignoren, no existeixen. ¡Tant se val.
Ah, i si teniu una denúncia urgent
per dur-la a Sant Cugat,
no ho penseu ni un moment,
l'Hortolà us la portarà
de forma diligent.
I no cal que notifiqueu res a secretaria,
ni feu cap control de sortida
i això de passar pel registre
és perdre el temps, és una tonteria
deixeu-lo estar i garbo,
feu via.
I si parlem de
regals de regals de pes,
haurem de parlar de
l'aparcament de l'estació.
Generosament l'EMD
la cedit a l'Ajuntament
a canvi d'unes
parceletes de no res.
Si en seran
d'animals, tota aquesta gent.
Els nois de l'EMD de
molt llestos se les donen,
però la llesta és la
d'allà i i no pas ells,
i el fet, és que
l'alcaldessa, molt més espavilada
amb enginy els ha
enredat, un gol els ha fotut,
i els llestos han
quedat tots com uns passerells.
Ai, ai, els del Consell de la Vila,
que ens representeu amb tanta vehemència
gent de bona fe, d'empenta i pit endavant,
cap votació no tindrà mai conseqüència
ja que vostra decisió no és pas vinculant.
Darrera noticia, colmo de la mala intenció.
Ha decidit la nova Junta Veïnal
Pujar els sous
a l'equip de govern
i al mateix temps, baixar-ne els de l'oposició,
però de què van
aquests personatges genials.
Així aconsegueixen matar dos ocells d'un tret,
cosa què és el més normal,
l'un, restar remuneració a les hores de dedicació
dels mal parits i torracollons de l'oposició,
i l'altre, no incrementar la massa salarial.
Però no us capfiqueu massa, vilatans
què avui és revetlla de Sant Joan
Hem vingut a passar-nos-ho bé.
Altres de més grosses ens en fotran,
ja us ho
anirem explicant.
L'any que bé ens tornarem a trobar
i si la salut no us dona l'esquena,
-ah, això a l'infern no és cap problema
i a més no hi ha llistes d'espera-.
«Fins la propera primavera.»
¡¡¡Feliç revetlla a tothom!!!
El Gran C.
