En els
darrers 30 anys s’han dut a terme quatre importants reformes del sistema de
pensions espanyol, les tres primeres amb governs del PSOE i la darrera amb el
Govern del PP. Però, amb independència del partit en el Govern, totes han
seguit un patró similar o molt similar: perjudicar el col·lectiu de jubilats i
pensionistes.
Cada cop que l’economia espanyola ha caigut en
una crisi, s’ha produït una destrucció massiva de llocs de treball, i, com a
conseqüència, s’han enfonsat els ingressos públics i ha augmentat la despesa en
prestacions, donant lloc a dèficits molt importants. És en aquet context
d’urgència financera que es desperta el fantasma de la inviabilitat de les
pensions i s’acaben engegant les reformes. La gravetat d’aquets moments és la
coartada perfecta per a les retallades i per la reducció dels drets de pensió
presents i futurs. Això sempre va acompanyat d’algun oportú informe dels
experts que anuncia el proper col·lapse del sistema i demana reformes urgents
per garantir les pensions, davant l’amenaça imminent de la càrrega insuportable
de l’envelliment demogràfic.
La privatització està propulsada per la majoria
de mitjans de comunicació i fundacions creades a l’efecte, que deuen servitud
als seus propietaris i beuen una part molt important de negoci, en tot el mon
laboral.
Les claus per preservar les pensions estan en
el fet de revertir les millores de la productivitat cap a la ciutadania i en el
fet d’aconseguir un sistema d’impostos just.
Tothom hauria de saber que en cap article de la
Constitució consta que el Sistema Públic de Pensions s’ha de mantenir sols amb
les cotitzacions socials.
L’article 50 recull que hi d’haver un sistema
públic, que les pensions han de ser suficients per a viure dignament i que
periòdicament han de ser actualitzades.
Com també convindria recordar que :
-
Les
pensions no són un regal. Són un dret que hem generat amb les nostres
cotitzacions al llarg de la nostra vida laboral. Les cotitzacions de l’empresari
les hem de considerar com una part del nostre sou.
-
Les
pensions no són una despesa, són una inversió.
-
Les
pensions són un factor de cohesió social.
-
Les
pensions van directament al consum, activen la producció i milloren l’economia.
La
revalorització de les pensions en un 0,25% no compensa la pujada dels
preus dels béns de primera necessitat ni restaura la pèrdua acumulada del poder
adquisitiu dels darrers anys.
Respecte a la xifra de la revalorització, i
tenint en compte que l’IPC a Catalunya sol ser més inflacionari que el del
conjunt de l’estat, cal lamentar que aquest 0,25% ni tan sols arribi a
compensar l’increment dels preus del 2015 d’aquells béns i serveis de primera
necessitat (0,7%), que majorment són consumits pels i per les pensionistes, cal
recordar que els preus de l’alimentació i de les begudes no alcohòliques han
crescut un 2%, els preus del vestit i el calçat han crescut un 0,5%, i son productes de
gran consum.
Però la revalorització del 0,25% no només no
corregeix la pèrdua del poder adquisitiu de 2015 per aquells articles de
primera necessitat, sinó que queda lluny de restaurar la pèrdua acumulada del
poder adquisitiu de la majoria de pensionistes des d’inicis de la recessió de
2007.
A títol orientatiu, des de l’inici de la recessió
(2007), la pèrdua acumulada de poder adquisitiu per a la majoria dels
beneficiaris de pensions ha estat del 3,04%.
Per tant,
contradient el discurs que fa el govern de l’Estat sobre la millora
socioeconòmica i sobre la recuperació del poder adquisitiu causat per la
estabilitat dels preus, aquestes dades confirmen la continuïtat dels efectes
negatius de les polítiques d’ajust pressupostaris sobre la població en general
i sobre els pensionistes en particular.
Josep Porta
