El proppassat divendres dia 22, a la sala NEC de
Valldoreix, el doctor enginyer industrial Jordi Parés, especialista en temes
energètics i, en concret, gran coneixedor i defensor de les energies
renovables, va parlar-nos del món de l’energia: situació, perspectives i paper
de l’oligopoli energètic.
Ras i curt: fins ara i des de fa més de cent anys, anem
tirant de la rifeta del petroli. Significa el 47,1% de la nostra energia
primària, amb el ben entès que en perdem un 30% abans del consum. A més,
s’esgota, és car, és en països problemàtics i contamina i contribueix a
l’escalfament de l’atmosfera. En definitiva, és una plaga.
I, com estem de reserves, en general?: totes les energies
fòssils, menys el carbó, està previst que s’esgotin d’aquí uns trenta anys,
menys el carbó que ho farà uns deu anys més tard. Però no cal esperar tants
anys perquè arribin les desgràcies. Si seguim amb al ritme de consum d’energies
fòssils actual, l’elevació de la temperatura mitjana que això provocarà
afectarà àmplies zones del planeta, començant per les zones costaneres a nivell
del mar.
Què hem de fer? Doncs, en primer lloc, estalviar energia.
A Catalunya, segons estudis seriosos, s’ha calculat que un estalvi d’un 1%
anual des d’ara a l’any 2050, pot significar un estalvi de 296.000 milions
d’euros, és a dir, 39.466 euros per habitant. Un estalvi que, a més,
disminuiria l’impacte mediambiental. També s’ha calculat que necessitaríem el
2% del territori per generar l’energia alternativa necessària. Realment, tenint
en compte els resultats, no és tant.
No cal dir que tenim energies renovables de sobres.
L’energia que ens dóna el sol no hi ha qui se l’acabi. Hi n’hi ha d’altres,
naturalment: eòlica, hidràulica, biomassa,...
Així, doncs, si seguir tirant de la rifeta té els dies
comptats i, a més, malmet el medi ambient i posa en risc l’existència humana,
almenys en unes condicions dignes de vida, quin és el problema per posar fil a
l’agulla de les energies renovables i no contaminants. Ja existeix un diagnòstic
i un compromís global, COP 21 (París desembre de 2015), però ens queda el gran
repte de la concreció.
Quin és el gran enèmic del canvi energètic? Sens dubte,
l’oligopoli que controla el subministrament energètic. A Espanya la UNESB. Que
ens segueix enganyant amb la gran mentida del dèficit tarifari. No n’hi ha en
realitat. La factura de la llum és una tampa d’interpretació no senzilla, però
real. Estem engruixint, a partir d’uns determinats compromisos adquirits per
uns usuaris que mai no han estat consultats ni avisats, els comptes de les
elèctriques, és a dir, les butxaques dels seus accionistes. És pot parlar d’un
vertader robament a mà electrificada (per no dir armada).
Tornem a la pregunta: què podem fer? Canviar a una
companyia que subministri energia renovable, fer canvis a casa d’estalvi
energètic i autoconsum, encara que ens ho posem difícil. I exigir a les
administracions públiques un capteniment coherent amb la necessitat d’un canvi
de paradigma energètic, lligat a un nou model de producció i consum.
Jordi Casas
