dimecres, 26 de juliol del 2017

NOTA D'AGRAÏMENT ALS COMERÇOS DE VALLDOREIX

Des d'aquest portal, volem agrair la col·laboració dels comerços de Valldoreix per la deferència que han tingut al patrocinar uns obsequis amb motiu de la Revetlla Popular de Sant Joan,  que amb caràcter familiar la nostra associació organitza cada  any a la plaça del Casalet de Valldoreix.
Aquests obsequis els oferim als nostres vilatans com a premis diversos, com  per les taules millor parades, un concurs de coques casolanes...
El nostre objectiu és aprofitar aquestes festes tradicionals per a reunir un bon nombre de veïns i veïnes, aquest any més de dues centes persones, per tal de fer una festa per a petits i grans de participació i cohesió ciutadana, a la nostre Vila.
Esperem comptar amb la vostra col·laboració els anys vinents. 


Atentament us saluda.

Xavier Lecina

                                  
                 
 

dilluns, 10 d’abril del 2017

UNA ALTRE PAELLA REPUBLICANA



Un any més, l’Associació de Veïns Progressistes de Valldoreix ens ha convidat a celebrar el Dia de la República al voltant d’una paella, i és una manera de dir-ho.
No sé si érem més que altres anys, sóc molt dolent comptant multituds, més que la policia municipal de Barcelona. En tot cas, els de sempre hi érem. Bon senyal. Vol dir que encara ens belluguem per aquest món terrenal i, a més, que seguim sent republicans. Totes dues qüestions, personals i intransferibles, encara que la segona permet fer proselitisme; quelcom impossible, això sí, el dia de la paella, ja que no cal convèncer ningú.
La paella ha estat immensa. I crec que no exagero. Era una opinió generalitzada. El que escriu aquestes línies se n’ha menjat dos plats. Els dos iguals de bons. I em sembla que la cosa té molt de mèrit, perquè fer tres paelles per a tanta gent no ha de ser gens fàcil. Dit això, el que m’ha encarregat aquest escrit, home del morro fi, em diu que deixi constància que la cuinera és de Castelló; no entenc l’encàrrec, però suposo que deu tenir sòlids fonaments arrossístics. Queda dit.
Anem a la part més lúdica. Una vegada més, se’ns ha encarregat a la coral Cantem les 40 que amenitzem la digestió (sòlida i líquida). Deixo clar de bon principi que en formo part i, per tant, m’està permès dir el que diré. A una persona de fora no li ho permetria. Ras i curt: hem desafinat el que no hi ha en els escrits. Dues cançons interrompudes i el director emprenyat de mala manera. No li manquen raons, ans el contrari. Ens havíem cregut, i crec que amb raó, que progressàvem adequadament, i avui no ho hem sabut demostrar. Sens dubte hi ha una raó de pes que justifica, en gran part, la cosa: no es pot fer una demostració vocal amb la panxa plena i els efectes de la ingesta de begudes espirituoses (encara que cal dir que n’hi ha que tenen el mal costum de beure només aigua). En acabar, parlàvem entre nosaltres de la necessitat de fer l’actuació, d’alguna manera l’hem de definir, abans de la paella, mentre el personal espera omplir-se l’estomac de grans. Un cop complert el requisit i després d’empaellar-nos, res no impedeix desafinar en la més estricta intimitat multitudinària. La bona notícia, és que en aquestes condicions no correm el perill que Fèlix Millet ens proposi actuar en el Palau de la Música i, per tant, embutxacar-se una part dels ingressos.
No cal dir que l’esperit de germanor ha estat total. Fins i tot, o sobretot, quan disciplinadament ens hem posat a recollir les taules i les cadires per tal que els que manen a l’EMD, que són els altres, no s’emprenyin. Ha quedat tot molt ordenadet, no cal dir-ho.
Salut i fins l’any vinent, que tornarem a cantar les 40, o les 60.

Jordi Casas      

dimecres, 11 de gener del 2017

COMENÇA EL 2017



Han passat las festes, ja hem fet la caritat de cada any, la recollida d’aliments i el donatiu de la Marató de TV3, i la vida continua igual. A finals del 2016 han entrat els pressupostos de la Generalitat al parlament i ara començarà la seva discussió i ja veurem quin es el resultat final.



De moment tots els grups parlamentaris tenen preparades les seves intervencions, en aquets moments ningú sap si els pressupostos podran ser aprovats pel parlament.



El pressupost és sens dubte, l’acció política més important d’un govern, ja que mostra si hi ha justícia fiscal o no, com es distribueix la riquesa i per quin model de societat es governa.

Sincerament crec que aquet pressupost que ha fet el Govern de la Generalitat no dona resposta a les necessitats socials que en aquet moment necessita el país. La cançoneta de sempre no podem fer res més i sons els millors que podíem fer, no cola. És cert que a Catalunya tenim un problema de dèficit fiscal, fruit del model de finançament, però també es cert que la Generalitat té capacitat normativa pròpia en l’àmbit fiscal i podria augmentar l’esforç fiscal de les rendes més altes i de les grans fortunes. Una dada molt il·lustrativa, 27 famílies catalanes acumulen més de 32.400 milions d’euros, 10.000 milions d’euros més que el pressupost de la Generalitat. En el tram català  de l’IRPF, les rendes mitjanes i baixes són les més gravades de l’Estat, mentre que les rendes altes, les que menys. Tenim una part important de la població en risc d’exclusió social, durant aquets anys de crisis, se ha consolidat una pobresa molt preocupant. Ara ens toca  pressionar perquè en el debat parlamentari puguem introduir compromisos concrets per donar resposta a la les necessitats de la ciutadans.



 La renda garantida de ciutadania afronta el darrer tràmit parlamentari. Fa més d’un any el Ple del Parlament va instar-ne la posada en marxa de manera efectiva durant l’any 2017, de moment estem pendents de poder saber quina serà la resolució final. Aquet es un debat que no solament tenim a Catalunya, en aquets moments ja tenim gent de nom reconegut que aposta per aquestes alternatives.



Les dades de l’Enquesta de població  activa (EPA), del tercer trimestre del 2016, confirmen aquesta recuperació lenta i insuficient, és cert que millora l’ocupació, però amb una taxa de temporalitat molt alta, amb uns salaris molt baixos i unes cotitzacions, també molt baixes, que no acaben de resoldre el tema de les pensions.



El Govern Espanyol, ja h ‘aprovat  quin serà el augment de les pensions pel 2017 un 0,25%, lo que significa que un col·lectiu molt important de la societat perdrà una part important  de poder adquisitiu. Les pensions son el principal pilar del Estat del benestar. La última data de la pensió mitja de jubilació es 1049 euros. Però la realitat es que la mitat dels 9,4 milions de pensions existents al Estat Espanyol no superen els 655 euros al mes. En el cas de les viudes ,el 67,5% de les beneficiaries arriben a quantitats inferiors als 655  euros al mes. Que algú expliqui amb aquestes pensions com es pot  viure amb un mínim de dignitat.



Com sempre la solució passa per fer una  reforma Fiscal important per poder donar solucions als greus problemes de desigualtat que té la nostra societat. En aquets moment la  societat va a diferents velocitats, els que poden viure molt bé, i els que tenen seriosos  problemes per poder sortir de la situació de precarietat en que es troben . Estem exclouen una part molt important de la societat de tot lo que significa poder tenir unes bones oportunitats per millorar les seves vides.



De ben segur que les polítiques que generen pobresa i desigualtat van més enllà del debat pressupostari, però també es cert que des de els pressupostos de la Generalitat  podem ajudar a  que molta gent poguí viure una mica millor.



Tindrem un 2017 distret i mogut, amb salaris de misèria i pensions insuficients, uns pressupostos que no donen solucions a la majoria dels problemes, el conflicte esta servit.



JP