Les retallades de la despesa
pública en educació encara marquen més les diferencies educatives segons la
classe social. Es una estratègia que
perjudica als sectors de rendes més baixes, per tant netament injusta i
desigual. Per això deixar de finançar la
educació pública, es profundament antisocial.
Es molt perjudicial desde el
punt de vista econòmic, no invertit en el capital humà. Aquest es un factor fonamental
del creixement i la competitivitat. En
contra del que indiquen els economistes
neoliberals, las desigualtats en l’educació influeixen en l’economia.
La millor escola en la UE-15
es la Finlandesa, tal com senyalen els informes PISA sobre qualitat de la
educació. Es una escola pública multi
classicista, on el fills i filles dels directius, i els dels empleats van a la
mateixa escola. Una situació impensable a Espanya on, tot i anar a la escola privada, els
fills i filles de famílies amb major poder adquisitiu, estan per sota
del nivell dels fills i filles dels treballadors
de Finlàndia.
L’ensenyament ha de ser
públic, laic i de gran qualitat. El professorat ha de tindre una alta preparació, i gaudir de reconeixement social i econòmic. Ha de deixar de ser un gran
negoci privat.
Prou retallades. El FMI i
economistes de prestigi internacional reconeixen que s’han equivocat demanant tantes retallades.
El govern te altres camins, que no siguin tan ideològics.
CPCV
