REVETLLA POPULAR DE SANT JOAN 2013 A VALLDOREIX

Ni les bruixes, ni els bruixots, ni els mals esperits, ni els obscurs i demoníacs núvols més que amenaçadors, ni les bèsties de la nit, ni els licàntrops, ni els ministres d'educació, ni els polítics corruptes, ni els fantasmes ni les quatre gotes tocanassos que al principi van fer la guitza, varen poder aturar el sentiment verbenero dels progressistes de Valldoreix. Tot i que al principi l'objectiu era muntar la festa a l'esplanada, al final varem haver de traginar amb el mobiliari ( taules i més taules i cadires i més cadires ) cap dins de la carpa, per si les quatre gotes anaven a més. Que per tirar petards, no, però sopar i tirar taps de suro de les ampolles de cava cap a les closques del veí, ja faría la feina.

Clar, també la instal.lació de luminotècnia i sonorització del conjunt que amenitzaría la nit, es va haver de traslladar, tornar a muntar i ajustar de nou. Això va provocar un pèl de descontrol, ja que mentre uns sopaven, els altres encara estaven arrosegant taules i els altres ajustant microfons i potenciòmetres.

Però qué és una festa sense descontrol organitzat ? Tot i així, poc a poc, tots anavem endrapant, bevent, rient i escoltant la música, ara enllaunada ara en viu. Una felicitació a Radio Fanjul, que va haver de torejar els diferents inconvenients i que s'en va sortir més que bé de la prova de resistència.

També en l'aspecte musical van col.laborar la Núria i el Roger, dedicant "solos" a certs participants de l'audiència, amb coca i espelmes d'aniversari i tot.

En una verbena com cal, no poden faltar les referències satàniques i per tant, varem disfrutar de un equip de minibruixes, minibruixots, minidimonis i també d'una bruixa sénior i clar, de la bèstia grossa, el Gran Cabró com simpàtica i carinyosament va ser presentat. En un ambient tenebrós, quasi terrorífic, va fer acte de presència i a tots ens va deixar garratibats. Quí era aquell monstre que amb aspecte humà va deixar anar el seu discurs, polèmic però cert ? Quí sota aquella màscara ferotge, amb mirada punyent i clara ( ell sabrà per què ), anava detallant els càstigs terribles que caurien sobre l'entitat menor descentralitzada ?, que de "descentralitzada" no en té rès, més aviat "moltcentrada" s'hauria d'anomenar. Sempre quedarà sota misteri i ja formarà part de la llegenda obscura de la nit Valldoreixenca de Sant Joan.

I com no podía faltar tampoc, el concurs de coques amb la seva feixuga tasca ( quin drama ! ) d'anar tastant i descartant les coques que els concursants havien presentat. Menys mal que amb una mica de cava, la feina es feia més agradable, clar. Amb tant cava, coca i demés, el terreny de la ballaruca s'anava perfilant i amb els "grandes éxitos" de fa uns anyets, el clima de verbena era típic i tòpic. Com ha de ser.

I la traca final d'una verbena com toca, els petards. Ja dins de la carpa el soroll dels petards en algun moment tapaven el sò i costava escoltar l'escenari. Alguns varem haver de sortir fora i deixar les coses ben clares... deixant anar l'arsenal que portavem camuflat en bosses del mercadona. Varem tenir sort, no varem quedar ni sords ni socarrimats, tot un èxit. Serà per les retallades que ja ni ens podem lesionar per Sant Joan ?

Amb retallades, amb la crisi ( ningú sap la raó, però tothom en parla ), amb la fresqueta ( caloreta caloreta, més aviat no ) i tot plegat, varem muntar una verbena que ben segur es recordarà. Per l'ambient, per les ganes i "savoir faire" dels organitzadors, que amb més ganes que mitjans varen aprovar amb nota, l'esdeveniment.

Però crec que tot estava maquinat per la sinistra figura del Gran Cabró i el seu malvat seguici. Vigileu...

I fins l'any que vé !

AE

Enllaç fotos Silvia Serra: https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10201470454587593&set=a.10201469207076406.1073741846.1362646853&type=1&theater