CIUTAT JARDÍ O POBLE?

Promogut i organitzat pels Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix el 22 de març vam celebrar al poble la Festa de l’arbre. Va ser un esdeveniment ple fe força i significat, ple d’adults i de menuts que van ser qui més van participar en la plantada de les quatre mèlies que es van posar. La idea va sorgir del valldoreixenc Emili Sempere, una mena de baròmetre de la consciència ciutadana, detector testarrut de desperfectes i defensor pertinaç de la vegetació del nostre poble. També hi eren presents representants de la nostra EMD que van tenir l’encert de col·laborar i d’estar presents al costat de la gent del poble. Són en aquestes ocasions quan els polítics fan veritablement de polítics i els perceps com a teus. I els menuts. 

La canalla que no parava de participar, era com a un missatge de futur. Es planta un arbre pensant en l’avenir i s’educa un nen pensant en el present i en l’endemà. Era tot un missatge.

I resulta que la Festa de l’arbre no venia de nou; que era una tradició nascuda del 1949 i oblidada posteriorment quan la febre del preu de la terra es va disparar.

Està bé lluitar per la idea d’una ciutat jardí, de preservar l’entorn. I no crec que estigui renyit amb la idea de poble. Entenc que el mot “ciutat-jardí” es refereix a l’entorn físic i el “poble” al sentiment de pertinença de la gent que hi viu. Perquè un poble no sols ho fa l’Administració Local, ni el conglomerat urbanístic, ni els habitants que paguen uns impostos; ho fa la gent que organitza i participa en xerrades, en espectacles, en festes i manifestacions culturals i festives... en resum, la gent que viu el poble. 

Rafa Usero