La defunció de pràcticament totes les botigues
de Valldoreix -només queden la carnisseria i la peixateria de recent
inauguració- és un fet. La causa no sols l'hem d'atribuir al poc recolzament de
les autoritats; és que els costums del poble han canviat. L'avi o l'àvia que
anava amb el carret, ara es fa acompanyar pel fill o el nét i van en cotxe.
Manca la conversa i el consell del botiguer o la botiguera, però troben més
varietat. És, en definitiva una relació més impersonal, més freda.
Quan el Toni, l'antic propietari del
Mas Roig, va decidir jubilar-se, va buscar diferents sortides per al seu
negoci. Finalment es va decidir per la proposta del Condis. Em consta que entre
les condicions que es van manegar hi havia la de mantenir el personal i la de
respectar el nom originari. Part del personal va seguir treballant, però el nom
de Mas Roig va ser de les primers coses que van eliminar. És lloable la
fal·lera de les franquícies i nous súpers per uniformitzar el nomenclàtor
originari.
El Condis està tenint èxit. Hi ha dies
que l'aparcament que tenen se'ls queda petit. Però no hi ha embussos
importants.
A la meva memòria ve un article d'en
Joan Barba al malauradament desaparegut Diari de Sant Cugat, parlant del
projecte de Centralitat endegat per l'actual Consistori, que deia que “més que
una obra faraònica com la Centralitat” el que necessitava Valldoreix era que
s'arreglés i millorés les estructures ja existents.
Doncs bé, ja en tenim un súper que
funciona i ara, el que caldria seria un altre a l'extrem oposat del poble. En
un lloc on podés disposar d'un petit aparcament i no provoqués els coneguts
embussos de circulació. Un establiment d'una altra cadena que no fos tan cara
com la que existeix. Perquè la gent senzilla del poble també té dret a comparar
preus i triar el que més li convè.
RUS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada