ARROSSADA PER LA REPÚBLICA

Ara que som temps de declaracions de renda, cada any hi ha aquell que consulta al gestor a veure si on diu “persones al meu càrrec” pot posar Don Juan Carlos i Doña Sofia, el rei Felipe , Letícia i la prole.... Tampoc us feu gaires il·lusions, ja que en una República es pot dir el mateix del president, la primera dama i tutti quanti. La gran diferència, però, és que podeu aspirar al càrrec. I això és important, molt important.

Altra volta s’ha celebrat a Valldoreix l’arrossada popular per la República. Un acte lúdic- gastronòmic totalment transversal, que simplement vol recordar que la democràcia ha d’arribar a tots els nivells i que no han d’existir càrrecs reservats a una única família. Un acte obert a tothom on l’única limitació l’imposa la capacitat logística i l’espai del lloc. És evident que amb arrossades no es canviarà el sistema, però un dinar en comú, el fet de compartir el menjar,  sempre ajuda a sentir-se membre del col·lectiu, molt més quan coneixes tota la trepa, a desgrat que uns puguin ser amics i altres simples saludats.  I justament la trobada serveix per parlar amb uns i altres i afermar vincles que poden ser molt útils en futurs projectes més ambiciosos.

Aquesta arrossada col·lectiva va en camí de convertir-se en el gran àpat de primavera, com la sardinada ja fa temps ho és de finals d’estiu. Els rituals periòdics són una necessitat per l’home com a ésser social i si no mireu la corrua de festes que ens ofereix el calendari anual popular, que, amb comptades excepcions,  sempre tenen un vessant gastronòmic.  Celebracions que parteixen d’un fons màgic-religiós les més antigues, però que amb el pas del temps han anat transmutant a un simplement caire cívic les més recents, com la festa de Tardor.  

                                                                                                

Enguany va ser un encert fer-ho (involuntàriament) a l’aire lliure, ja que el temps va acompanyar de ple i sota els tendals s’estava de meravella. Cal agrair tot l’esforç organitzatiu dels voluntaris de sempre, dels cuiners, dels membres del grup Cantem les 40  (i això que diuen que músic dinat no fa bon so) i sobretot del parlament que ens va oferir en Borja de Riquer, recordant-nos el significat de la República i el compromís amb la cosa pública que implica exercir de ciutadà, front la comoditat d’ésser manat com a súbdit. 

Aquesta consciència ciutadana es va manifestar de ple a l’hora de desmuntar el “tinglado”, amb la col·laboració de tots els participants. 

DM.

Celebració de la Festa de l'Arbre a Valldoreix 2016

Per tercer any hem celebrat la Festa de l'Arbre a Valldoreix. Organitzada per l'Associació de Veïns i Veïnes Progressistes i l'Associació Valldoreix Espais Naturals ha consistit a plantar set àlbers al voral de la riera de Can Badal.

 

Ens hi hem aplegat una setantena de persones i amb l'assessorament del Marc Mallol, jardiner, hem pogut fer la plantada. Junt a cada arbre hi hem posat un tutor. Tothom ha portat pales i xapos, i tothom hi ha participat. Hi havia també molts nens i nenes, fills i filles, néts i nétes que han col·laborat en la plantada.

Hi havia un sac de terra bona per a cada arbre. La setmana anterior l'EMD va anar a fer els forats, que va protegir amb palets i tanques.

El Xavi ha portat la furgona plena fins dalt amb: dues carpes, cinc taules i algunes cadires que l'EMD ens havia facilitat. Ho hem muntat tot i a plantar s'ha dit.

La Teresa ha arribat amb el cotxe també ben carregat, en aquest cas era de queviures per poder fer l'aperitiu: pa amb tomàquet, embotits, porrons amb vi i clares i altres begudes.
Abans de l'aperitiu la coral "Cantem les 40" ens ha amenitzat amb quatre belles cançons, entre elles la cançó d'en Serrat "Pare" que en aquest cas era "Mare", per allò de la mare terra, no?, quina patxoca feien. Aquests cantaires milloren cada any.

Acabat l'aperitiu, com cada any, l'Eva ens ha obsequiat amb gal·letes sueques i xocolata, què bones!

Comentàvem que potser l'any que ve ho hauriem de fer al bell mig del poble, perquè se n'adonés més gent.

És curiós mentre l'EMD treu els arbres del carrer de l'Esglèsia, els veïns en plantem a la riera. Hi haurem de posar remei.

Animeu-vos que l'any que ve serà la 4a edició.

RMUA

Fullejant el darrer Info de Valldoreix

L'altre dia fullejant el darrer Info Valldoreix, em va fer aturar un titular: "Els nens de l'Escola Ferran i Clua…"

Vaig pensar els nens? ... i les nenes? Potser si s'hagués posat "Alumnes de l'Escola…" no m'hagués sorprès. Tractant-se d'un titular es podia haver omès l'article i fer servir un genèric com pot ser “alumnes”. Fins i tot quan comença la breu explicació es podia haver començat: "Alumnes de P3, P4, P5, 1er… i 6è…"

No soc partidària de repetir sistemàticament els dos gèneres, sobretot perquè la lectura es fa feixuga, però aquest titular em va sorprendre.

Sempre que sigui possible, hauriem d'acostumar-nos a buscar paraules inclusives i generalistes, i no paraules que defineixen només el gènere masculí.

Si en general s'hauria d'intentar evitar el llenguatge sexista, encara més si és per escrit i es tracta de la nostra administració local i especialment, parlant d’un centre “educatiu”, l'escola pública de Vallodreix.

Per una altra banda, en l'apartat que l'EMD reserva a la publicació de l'opinió dels quatre grups municipals que integren la Junta de Veïns, només n'ha publicat la de dos gups.

En aquest darrer número cap dels dos grups municipals d’esquerres no van arribar a temps a donar la seva opinió. Tenint en compte que fins d’aquí a 3 o 4 mesos no en sortirà un altre, potser no venia d’un dia de treure'l al carrer per donar temps als retardats. I com que això no és la primera vegada que passa, una es pregunta si del que es tracta és de no facilitar la possible dissidència i així tothom content. Haurem d'esperar un altre trimestre per saber què opinen els dos grups d'esquerres.

Rosa Mª Udina

Breu història de les nostres pensions i situació actual

En els darrers 30 anys s’han dut a terme quatre importants reformes del sistema de pensions espanyol, les tres primeres amb governs del PSOE i la darrera amb el Govern del PP. Però, amb independència del partit en el Govern, totes han seguit un patró similar o molt similar: perjudicar el col·lectiu de jubilats i pensionistes.

Cada cop que l’economia espanyola ha caigut en una crisi, s’ha produït una destrucció massiva de llocs de treball, i, com a conseqüència, s’han enfonsat els ingressos públics i ha augmentat la despesa en prestacions, donant lloc a dèficits molt importants. És en aquet context d’urgència financera que es desperta el fantasma de la inviabilitat de les pensions i s’acaben engegant les reformes. La gravetat d’aquets moments és la coartada perfecta per a les retallades i per la reducció dels drets de pensió presents i futurs. Això sempre va acompanyat d’algun oportú informe dels experts que anuncia el proper col·lapse del sistema i demana reformes urgents per garantir les pensions, davant l’amenaça imminent de la càrrega insuportable de l’envelliment demogràfic.

La privatització està propulsada per la majoria de mitjans de comunicació i fundacions creades a l’efecte, que deuen servitud als seus propietaris i beuen una part molt important de negoci, en tot el mon laboral.

Les claus per preservar les pensions estan en el fet de revertir les millores de la productivitat cap a la ciutadania i en el fet d’aconseguir un sistema d’impostos just.

Tothom hauria de saber que en cap article de la Constitució consta que el Sistema Públic de Pensions s’ha de mantenir sols amb les cotitzacions socials.

L’article 50 recull que hi d’haver un sistema públic, que les pensions han de ser suficients per a viure dignament i que periòdicament han de ser actualitzades.

Com també convindria recordar que :

-       Les pensions no són un regal. Són un dret que hem generat amb les nostres cotitzacions al llarg de la nostra vida laboral. Les cotitzacions de l’empresari les hem de considerar com una part del nostre sou.

-       Les pensions no són una despesa, són una inversió.

-       Les pensions són un factor de cohesió social.

-       Les pensions van directament al consum, activen la producció i milloren l’economia.

La  revalorització de les pensions en un 0,25% no compensa la pujada dels preus dels béns de primera necessitat ni restaura la pèrdua acumulada del poder adquisitiu dels darrers anys.

Respecte a la xifra de la revalorització, i tenint en compte que l’IPC a Catalunya sol ser més inflacionari que el del conjunt de l’estat, cal lamentar que aquest 0,25% ni tan sols arribi a compensar l’increment dels preus del 2015 d’aquells béns i serveis de primera necessitat (0,7%), que majorment són consumits pels i per les pensionistes, cal recordar que els preus de l’alimentació i de les begudes no alcohòliques han crescut un 2%, els preus del vestit i el calçat han crescut un 0,5%, i son productes de  gran consum.

Però la revalorització del 0,25% no només no corregeix la pèrdua del poder adquisitiu de 2015 per aquells articles de primera necessitat, sinó que queda lluny de restaurar la pèrdua acumulada del poder adquisitiu de la majoria de pensionistes des d’inicis de la recessió de 2007.

A títol orientatiu, des de l’inici de la recessió (2007), la pèrdua acumulada de poder adquisitiu per a la majoria dels beneficiaris de pensions ha estat del 3,04%.

Per tant,  contradient el discurs que fa el govern de l’Estat sobre la millora socioeconòmica i sobre la recuperació del poder adquisitiu causat per la estabilitat dels preus, aquestes dades confirmen la continuïtat dels efectes negatius de les polítiques d’ajust pressupostaris sobre la població en general i sobre els pensionistes en particular.

Josep Porta