dissabte, 29 d’octubre del 2016

ELS IMPOSTOS A ESPANYA



El 25 de novembre de 2012 Warren Bufet, un dels homes més rics del Estats Units, va fer un article al The New York Times. En aquet article demanava al president Obama i al Congrés que pugés els impostos als que més tenen per equilibrar el dèficit i mantenir el deute públic a un nivell suportable. El milionari americà es queixava en la seva carta que els rics paguen menys impostos pels guanys obtinguts en les seves inversions, que els assalariats pel que ingressen per la seva feina. Buffet no està sol, Bill Gates fundador de Microsoft i potser la persona que més impostos ha pagat en la història dels Estats Units, també  s’ha declarat a favor d’ incrementar la seva contribució, perquè el país pugui invertir més en educació, sanitat i ajuda al desenvolupament . Costa creure que  això pugui passar a aquí a Espanya.¿ Us podeu imaginar que els nostres milionaris com el Sr. Amancio Ortega, les germanes Koplowitz o moltes altres fortunes demanessin al Sr. Rajoy pagar més impostos per reduir el  deute i millorar la sanitat i l’educació? només hem de llegir els diaris per poder saber que hisenda segueix perseguint algunes grans fortunes per no complir les seves obligacions tributàries.
Com va dir al 1904 el jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units Oliver Endoll Holmes, els impostos son el preu que hem que pagar per poder viure en una societat civilitzada. Per  tant, està clar que ha de pagar molt més qui més te, per això és tan important la política fiscal que fa el govern del país.
El frau fiscal juntament amb l’atur i la corrupció son uns grans problemes que te l’Estat espanyol. Tots els anys l‘Estat deixa d’ ingressar uns 60.000 milions d’euros en impostos, quantitat equivalent al 6 per cent del producte interior brut. Les retallades de la despesa pública efectuades pel govern  durant la crisis, que tan cost social està tenint, s’ha produït per la caiguda recaptatòria, derivada, entre altres coses, del augment del frau. Un altra de les raons de la caiguda de la recaptació fiscal es l’enorme dependència de la nostra Hisenda, dels ingressos procedents del treball per compte aliena, els assalariats. Per aquet motiu la destrucció de llocs de treball durant els últims anys ha sigut devastadora per la recaptació fiscal.
Espanya és un dels països de la zona euro amb meyns capacitat per recaptar impostos. Només  Irlanda i Portugal treuen una porció més petita als tributs de la seva activitat econòmica. Cap país a vist com disminuïa  la recaptació tributaria durant la crisis  com  Espanya. Tot i que el desembre del 2011, només assolir el poder , el govern de Mariano Rajoy, va fer la pujada mes gran del IRPF des de la creació del impost.
Intermon Oxfam estima que el 72 per cent dels impostos no pagats a Espanya correspon a grans fortunes i grans empreses, que defrauden al fisc 43.000 milions de euros. El 28 per cent restant casi 16.500 milions, correspondria al frau de pimes, autònoms i particulars. La ONG, calcula que si es realitzes un esforç per equipar-nos al nivell dels països del nostre entorn en la lluita contra el frau fiscal, es podrien recaptar 25.500 milions de euros addicionals, d’aquets18.300 provenen de les grans fortunes i grans empreses.
El sistema tributari espanyol és tremendament injust amb les famílies , que pagant  més a les arques públiques que les grans empreses. El cas espanyol és encara més preocupant perquè el sistema beneficia a les grans companyies. Si parlem de les corporacions de gran tamany, aquestes suporten el 2 per cent de tots els ingressos fiscals.
Com molt be ens diu Intermón Oxfam, els tipus impositius espanyols estan entre els més alts d’Europa i en canvi , la capacitat de recaptar  és molt baixa, es troba per sota la mitja de la UE. Això es deu que el sistema esta plagat de vies d’escapament per no pagar, que afavoreix a les empreses i a les fortunes mes grans.
Existeix una enorme atracció dels espanyols pels paradisos fiscals, tant pels milionaris com per les grans empreses. El professor de la London School of Econòmics Gabriel Kucan calcula que les fortunes que tenen en aquets paradisos fiscals es de uns 144.000 milions d’euros, la mitat d’ells a Suïssa. Això vol dir que la Hisenda espanyola deixar de cobrar uns 7.400 milions d’euros al any.
Ja fa anys que les set grans tecnològiques americanes. Amazon, Apple, Ebay, Facebook, Google, Microsoft i Twitter paguen uns impostos ridículs al Estat espanyol.
L’Agencia Tributària, sembla que ara comença a investigar aquestes empreses, es nota que la pressió de les autoritats cada vagada és més gran, és probable que el xollo, que tenien fins ara, pot començar a canviar i hauran de pagar els  impostos que en aquet moment els hi correspon.
Per això cada vegada tenim més veus que reclam un canvi en aquet model tan injust. Convé que el govern faci una reforma fiscal molt més progressiva, per aconseguir que pagui més qui més te. No podem deixar d’insistir al nostres governants que necessitem una reforma fiscal, més justa. Per poder seguir dient i recordant la famosa frase “ Hacienda somos todos”

JPG

dimecres, 28 de setembre del 2016

EL CONDIS DE VALLDOREIX



 La defunció de pràcticament totes les botigues de Valldoreix -només queden la carnisseria i la peixateria de recent inauguració- és un fet. La causa no sols l'hem d'atribuir al poc recolzament de les autoritats; és que els costums del poble han canviat. L'avi o l'àvia que anava amb el carret, ara es fa acompanyar pel fill o el nét i van en cotxe. Manca la conversa i el consell del botiguer o la botiguera, però troben més varietat. És, en definitiva una relació més impersonal, més freda.

Quan el Toni, l'antic propietari del Mas Roig, va decidir jubilar-se, va buscar diferents sortides per al seu negoci. Finalment es va decidir per la proposta del Condis. Em consta que entre les condicions que es van manegar hi havia la de mantenir el personal i la de respectar el nom originari. Part del personal va seguir treballant, però el nom de Mas Roig va ser de les primers coses que van eliminar. És lloable la fal·lera de les franquícies i nous súpers per uniformitzar el nomenclàtor originari.

El Condis està tenint èxit. Hi ha dies que l'aparcament que tenen se'ls queda petit. Però no hi ha embussos importants.

A la meva memòria ve un article d'en Joan Barba al malauradament desaparegut Diari de Sant Cugat, parlant del projecte de Centralitat endegat per l'actual Consistori, que deia que “més que una obra faraònica com la Centralitat” el que necessitava Valldoreix era que s'arreglés i millorés les estructures ja existents.

Doncs bé, ja en tenim un súper que funciona i ara, el que caldria seria un altre a l'extrem oposat del poble. En un lloc on podés disposar d'un petit aparcament i no provoqués els coneguts embussos de circulació. Un establiment d'una altra cadena que no fos tan cara com la que existeix. Perquè la gent senzilla del poble també té dret a comparar preus i triar el que més li convè.

RUS
                                                          

dilluns, 19 de setembre del 2016

QUE PASA AMB ELS NOSTRES MEDICAMENTS

De tots és coneguda la queixa de les administracions de que es gasten molts de diners en medicaments. La pregunta és quines mesures es prenen perquè això no sigui així. Possiblement, moltes que desconec però degut als comentaris fets entre familiars, amics i coneguts, faig alguna reflexió.

Quan una persona va a urgències normalment surt amb una recepta per anar a la farmàcia. Moltes vegades, molts dels medicaments receptats no entren per la Seguretat Social, com s’ entén que si es tracta d’una urgència tel’s has de comprar. Aquí comença el primer problema, el metge no sap quina es la situació econòmica del pacient, ell està fent la seva feina que és intentar curar al malat. Per a molts ciutadans això no és una dificultat ja que disposen dels diners, però per a d’altre gent, això és un  problema, perquè disposar de aquests diners per poder comprar els medicaments, significa un gran esforç i en molts casos no poden. Quina és la solució que si dona aquesta gent per part de l’ administració, “ no sap no contesta” la persona que anat a urgències és perquè no es troba bé, i en alguns casos encara li afegim un altre problema, l’econòmic. Crec que s’hurien de  solucionar aquets casos,  que  viuen  una part de la nostre població. En el fons es tracta d’una  qüestió de  voluntat política,  tampoc crec que estiguem parlant de unes quantitats importants de diners, en canvi per a la gent que no pot pagar els medicaments, sel’s afegeix una nova dificultat.

Quan surts amb la recepta i vas  a la farmàcia, quina és la teva sorpresa, a la capsa que t’han receptat hi van 20 pastilles, però resulta que tu només te n’has de prendre 8 , si les has pagat tu, son els teus diners i te emprenyes, però si las ha pagat la Segurat Social són diners de tots els contribuents, passa el  mateix amb les cremes et recepten el tub petit, però resulta que ha acabat el tractament i el sobre mes de mig tub, més diners llençats. Està clar que les farmacèutiques no tenen cap interès en canviar res, a elles el negoci els i va perfecte. Perquè l’administració no obliga a les farmacèutiques a fer quantitats mes petites de acord amb els tractaments?  d’aquesta manera, ens estalviem tots un grapat de diners. Estem al segle XXI, avui tècnicament tot això es bufa i fe ampolles, saben tot el que volen de nosaltres, i els nostres metges saben perfectament la duració dels tractaments.

Sincerament els nostres polítics, haurien de fer córrer la seva imaginació, intentar trobar solucions, aquet problema. D’aquesta manera ens podríem estalviar, una bona quantitat de diners públics i estalviar a una part de la població haver de  passar, una mala estona per aquesta situació econòmica. No tinc ni idea de las quantitats que la administració es pot estalviar, però si tots mirem de fer una mica de estalvi, en molts temes, al final sumarem una quantitat important.

Capità Tro

dimecres, 27 de juliol del 2016

EL TANCAMENT DEL CAP DE VALLDOREIX



És bo que l'EMD faci seva la veu de l'oposició, que en definitiva també és el poble, i demani l'obertura del CAP per l'agost. I més tenint present la zona que abasta i el creixement de la població dels darrers anys.

Encara que l'EMD no tingui competències sanitàries. Perquè governar, també vol dir acceptar la veu del poble encara que no ens agradi o no estem d'acord.

És bo que faci seva la veu dels altres, la uneixi a la de Sant Cugat i la faci arribar a Sanitat.

No entenc la resposta d'altres anys de les autoritats sanitàries referent a que el full d'incidències no denotava necessitat de tenir-lo obert a l'agost. Quin full? Ja s'havien assabentat de les cues a la sala d'espera? I de l'enrenou que es creava al juliol en els CAPs que havien de tancar?

Vet aquí que aquesta demanda ja fa temps la va començar Veïns Progressistes. Just des del primer any que van tancar. Munts de reunions, entrevistes aquí i allà. Fins i tot amb el director del CAP. Al Cèsar el que és del Cèsar.

Bé, la crisi ja no és el que era llavors. No la volem allargar més del compte; perquè les retallades han perjudicat als de sempre i han beneficiat també als de sempre.

És bo que, per aquesta vegada, unim les veus per a demanar una millora. Encara que després no ens facin cas.

RUS