En un primer moment vaig estar d'acord amb el narrador del programa i vaig pensar que efectivament Xavier Novell era guapot, però al cap d'uns minuts ja havia perdut tot l'atractiu.
Aquesta vegada trobo que l'Albert va estar molt encertat amb les preguntes, curós i respectuós però contundent. És evident que el programa dóna molt de joc, provoca a l'espectador que suposo que és el que es buscava. Potser l'únic que em va sobrar van ser les preguntes sobre el tema del cel.libat, que sempre es repeteixen quan s'entrevista algún religiós i ja cansa, perquè a més, sempre contesten el mateix.
Anem a l'atac, doncs.
Òbviament, l'etiqueta de conservador se l'ha guanyada a pols, el Sr. bisbe. Però és que no només es tracta de conservadurisme (que seria conservar el que ja hi ha), sinó que el Xavier Novell voldria recular en el temps! És a dir, totes les coses en les que l'Esglesia ha avançat d'acord amb les transformacions que ha experimentat la societat catalana, les voldria esborrar. És més, el Sr. bisbe considera que la gent que no està d'acord amb les seves idees retrògrades no té lloc a l'esglesia catòlica. Ja li està bé que es quedin quatre gats octogenaris passant el rosari davant una imatge. Millor que el poble no pensi massa i es dediqui a seguir unes pràctiques inventades i imposades per un poder, que no és el que diu la Biblia, que jo sàpiga. De debò que hi ha algú que encara es creu que hi ha un Déu que decideix si tal o tal persona serà bisbe, cardenal o Papa? Segons el pare del protagonista, va ser gràcies a l'Esperit Sant que el van fer diàcan. Hi ha algú que pensi que el fet de pregar demanant desitjos del tipus "Senyor, feu que hi hagi més vocacions" serveix d'alguna cosa?
Diu el senyor bisbe de Solsona que si no creus en l'esglesia és que ets un individualista. O sigui, que tota la gent altruista que hi ha pel món que no comparteix la visió més ortodoxa del catolicisme és individualista? Els voluntaris, ONGs, gent que es preocupa pels altres... tots ells individualistes perquè no van a missa els diumenges i no reciten l'àngelus?
Diu també que a ell no li agrada manifestar idees polítiques... No va ser aquest mateix senyor qui va prohibir el repic de campanes el dia 11 de setembre?
I arribem al punt culminant: el sexe. Començaré per dir que sempre m'ha fet gràcia que els que no el practiquen (o això diuen) opinin sobre el tema. Aviam, Sr. bisbe: què vol dir que el fet de tenir sexe sense finalitat procreativa no sigui un acte d'amor? Com en les èpoques més casposes que s'han viscut en aquest país, el bisbe de Solsona creu que només hem de fer l'amor per tenir fills. M'agradaria preguntar-li què hauria de fer un matrimoni en què un dels dos és estèril, abstenir-se o esperar un miracle? Faci uns quants càlculs i veurà com el que predica és avui en dia un acte de suicidi col.lectiu i el suicidi també és un pecat a ulls catòlics.
La cirereta va venir amb el tema de la homosexualitat. Dedueixo que deu ser dels que pensa que és una malaltia curable. Afirma el Sr. Novell que s'ha de ser ben radical en aquesta matèria i que d'aquesa manera més gent voldrà seguir Jesús (el catòlic, clar). Sap què li dic senyor bisbe de Solsona? Bon vent i barca nova, ja buscaré Jesús en alguna altra banda!
Anna Rofes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada