ANAR A REMOLC (PAM, PEM, PIM)

 En el darrer ple, la CUP- PC amb l'adhesió de la resta de partits en l’oposició vàrem presentar una moció per a que a Valldoreix ens dotem d’un pla d’equipaments municipal (PEM). Aquesta moció va ser finalment aprovada per unanimitat.

l PEM ha de ser una eina organitzativa més, encabida dins l’acció de govern i estructurada dins el pla d’actuació municipal PAM, i tal com nosaltres ho vàrem fer veure en la primera reunió al respecte.
La utilitat del PEM és organitzar a mig i llarg termini els espais necessaris per a desenvolupar els elements vinculats al conjunt d’activitats humanes d’interès públic, social i humanitari necessaris per el correcte desenvolupament de la nostre Vila.
 
 No fer ho, és restar en mans de l’especulació o de la improvisació. De posar peces a un puzle trencaclosques que no acaba encaixant. No fer ho dona fruits com tenir un pavelló d’esports gestionat per l’ajuntament de Sant Cugat, o de restar supeditats i sense capacitat de reacció davant actuacions urbanístiques imposades per “instàncies superiors” i que assumim malgrat les pèrdues econòmiques i de sobirania que suposen.

Anar a remolc és el que fins ara s'ha fet, no participant com a govern en la darrera revisió del pla director d’equipaments de Sant Cugat del 2008. No demanant en el seu ple municipal que tinguem capítol especial en la revisió del seu PEM atès que, malgrat no tinguem competències al respecte, existeixen equipaments com el CAP o el CEIP Ferran i Clua on podríem estudiar la forma d’encaixar molt més en llur gestió.

Ara per ara tenim damunt la taula reptes en la organització com el de la nova centralitat, la plaça de l’estació, l’espai del garden (al costat de la seu de l’EMD), les zones esportives, el polígon de Can Calopa, Can Monmany… on hem de saber tots de quins espais podem disposar (inventari públic), que hi podem fer i quina inversió hi pot fer falta.

La ciutadania ha de saber que el seu govern està compromès i que aquest compromís es tradueix en implicació, transparència i participació.

Pròxima parada... Pla d’Inversions Municipal. Anirem a remolc?

Ferran Margineda
Vocal de la CUP-PC a Valldoreix

L'AVENTURA DE FER TRÀMITS A VALLDOREIX

Sovint parlem de Sant Cugat com una ciutat d'excel·lència i innovadora, de persones, associacions i organitzacions que sobresurten, fan coses noves, es reinventen, etc.


Ara que ja fa uns mesos que sóc vocal a l’EMD de Valldoreix m’adono que no aprofitem gaire bé les sinergies que ens hauria de proporcionar el fet de tenir l’EMD més gran de Catalunya i l’empenta pròpia de Sant Cugat. A vegades em fa l’efecte que els dos governs treballen sense cap tipus de contacte: vas a fer una gestió a Sant Cugat i et diuen 'no, això ho fan a l’EMD', vas a Valldoreix i et diuen 'no, això és competència de Sant Cugat'.

El pitjor és que en molts casos tenen raó, el personal que ens atén diu exactament el que ha de dir, però no seria millor anar apuntant tots aquests desajustos i veure com els podem solucionar? O, encara més, no podríem aprofundir en la descentralització i fer de l’EMD de Valldoreix un exemple a seguir per a la resta de poblacions de Catalunya?Per què no renovem el conveni competencial entre Sant Cugat i Valldoreix per tal que la ciutadania no noti de qui són les competències?

Si en el món de l’empresa primer va ser la innovació tecnològica i després l’organitzativa i de processos, per què no innovem a Valldoreix i Sant Cugat? Els objectius són clars: millorar la descentralització administrativa, facilitar la relació entre ciutadania i administració pública i eliminar entrebancs burocràtics. Només per això ja val la pena provar-ho.

Sempre he pensat que l’administració més propera a la ciutadania és aquella que hauria de tenir les competències i els recursos per fer les polítiques que ens són més properes i, com a bon valldoreixenc, escombro cap a casa i voldria que tot el que necessités la ciutadania es pogués tramitar des de l’EMD. No tindrem tots els serveis, però iniciar els tràmits sí que es podria, oi?

La resposta és ‘sí, és possible’ així que només ens manca un xic d’esperit de superació, voluntat política i ganes d’arremangar-nos per tal de facilitar la vida a un 10 % de la població de Sant Cugat. Per què les valldoreixenques i els valldoreixencs, en part, som santcugatenques i santcugatencs, no?
Mentre no canviïn les coses ho seguim sent, així que tot es redueix a voluntat política. President Puig, alcaldessa Conesa: Què, ens hi posem?

NOËL CLIMENT és vocal d'ERC-MES a l'EMD de Valldoreix

BENVINGUT AL CAOS, SENYOR COMÍN!

Després del parèntesi d'un any en la governança de Catalunya, la presa de possessió de Puigdemont ens porta un canvi de titularitat al capdavant del departament de Salut. Malgrat ens ho esperàvem, hauria estat inimaginable presentar Boi Ruiz al nou govern. No podem deixar de felicitar-nos.

És més, davant les incerteses que se'ns obren, reivindico allargar tant com puguem l'alegria de deixar de patir Boi Ruiz. Ha estat un conseller nefast que ha treballat d'esquena i sord a la realitat del país, als seus ciutadans i ciutadanes, als i a les seves professionals. Ha ignorat, o potenciat!, les problemàtiques que anaven generant les seves polítiques al llarg i ample del territori. Durant el període que ell ha encapçalat, deixant de banda la mala gestió, s'han produït vertaders escàndols de corrupció i amiguisme que s'hauran de seguir als jutjats. El pressupost ha baixat paral·lelament al creixement de les necessitats d'una societat cada vegada més afectada per una 'crisi' que perjudica de forma desigual la població, curiosament de forma inversa a com es distribueixen els recursos.

Els professionals i els equips s'han destrossat: no només s'han reduït les plantilles i s'han vist minvats greument els drets laborals, sinó que les condicions als llocs de treball dificulten enormement l'atenció correcta als pacients. El sentiment de desànim i estrès afecta una proporció important dels treballadors i treballadores. L'augment exponencial i amb efecte dominó de les llistes d’espera i el col·lapse de les urgències i de l'atenció primària tenen com a conseqüència la degradació flagrant de l’atenció sanitària pública que indigna els ciutadans i ciutadanes (expressat a través d’associacions, col·lectius, marees...) i doblement, per activa i per passiva, als i les professionals sanitàries.

I mentrestant Boi Ruiz, dedicant-se a externalitzar, a privatitzar, a fer un ús privat de les instal·lacions i els equips públics, a fragmentar l’ICS, a vendre dades clíniques a entitats privades (projecte VISC+), a practicar l'amiguisme, a eliminar la salut com a dret...

En aquest context, apareix un llicenciat en Filosofia i Ciències Polítiques, en Toni Comín, que després d'unes mostres d'afecte excessives a l'anterior conseller i d'una presa de possessió on s’acomiada de Ruiz amb expressions de reconeixement que no calien, es mostra com a trencador amb el que s’ha fet els darrers anys si bé, també diu, està fatalment limitat per uns pressupostos que es prorrogaran...

Què li 'suggerim' per poder tancar una etapa nefasta i obrir una de nova si més no engrescadora D’entrada, escoltar les persones actores de tot el que té a veure amb salut: ciutadania, professionals, col·lectius, tercer sector, associacions, marees, fòrums... Li caldran moltes orelles i dedicar-hi molt de temps. Li suggerim també potenciar la participació en tots els nivells (democràcia sanitària) i transparència en la gestió.

També hauria de tractar de forma urgent les situacions insostenibles, com són les llistes d’espera, el col·lapse a les urgències, la paràlisi de la primària... Per això caldrà augmentar el pressupost, tendint a recuperar com a mínim el del 2010, recuperar les places de treballadors i treballadores perdudes als últims anys, obrir les plantes d'hospital i els quiròfans que s’han tancat... Es pot parlar d’una gestió més eficient, d’una organització òptima, però no per mantenir les retallades fetes els darrers anys.
S'hauria d'aturar de forma inequívoca projectes com el Consorci Sanitari de Lleida (VISC+), que han estat rebutjats de forma unànime i mantinguda per part de la ciutadania i de l'oposició. També s'hauria d'aturar tota mena de privatitzacions de futur i iniciar un debat per garantir una sanitat 100% pública i de qualitat.

Tenim molt més per fer, però això seria una situació de partida que permetria recuperar una mínima il·lusió als i les decebudes i castigades ciutadanes.

ÀSSUN REYES és coordinadora d'ICV Sant Cugat