PAELLA REPUBLICANA 2022
La meva darrera aportació literària, i és un dir, a la Paella republicana de Valldoreix data de 2019. Des d’aleshores, com algú ha escrit, hem passat una pandèmia que ens ha canviat la vida i estem passant una guerra que canviarà el món. Certament, no són poques coses.
En uns moments tan complicats i amb un futur tan incert i, fins i tot, ombrívol, parlar de les petites coses de cada dia pot semblar una frivolitat. Però són aquestes petites coses les que ens donen consistència personal i ens ajuden a afrontar els grans esdeveniments. I els reptes no són, precisament, menors. Pensem només en el canvi climàtic, el darrer informe científic fa esgarrifar, i en el manteniment de l’Estat del benestar, que vol dir una societat mínimament justa i amb un ampli marc de drets i llibertats.
Aquest darrer aspecte té molt a veure amb el republicanisme. El republicanisme pot interpretar-se en termes de proposta politicoinstitucional, és a dir, com a una proposta de la forma d’Estat; enfront de la monarquia, s’entén. Però, també, com un plantejament que entronca amb allò de més progressista que ha produït el pensament polític. Ras i curt: la defensa dels valors de la llibertat, la fraternitat, la igualtat i el respecte a la diversitat. En uns moments que els vents polítics i els dels valors humans giren cap a la dreta, fer onejar la bandera del republicanisme, en el seu sentit més ampli, no és poca cosa.
Alguns historiadors ens han explicat el valor de la tradició republicana a Catalunya. Les classes populars no hi veien només, ni tan sols fonamentalment, una proposta de forma d’Estat, sinó que era, sobretot, una proposta de progrés social, una alternativa a una societat dominada pel caciquisme polític, una burgesia sense gaires escrúpols, una església omnipresent i un exèrcit tan repressor com ineficaç en termes militars. Avui els enemics dels valors republicans no són exactament els mateixos, però la necessitat de tenir-los presents i defensar-los, probablement, és més evident que mai.
Potser m’he posat transcendental, però el tema s’ho val. En tot cas, en té la culpa en Josep Maria Fe, que és qui em fa escriure. No em queixo, però.
Naturalment, més enllà del tema de fons, cal parlar també de les formes. És a dir, de com un centenar de persones enguany hem commemorat la proclamació de la República. Ep! la de 1931.
Aquí les coses se’m compliquen. No m’és fàcil dir alguna cosa nova respecte a altres cròniques republicanes. Com sempre, l’organització de l’Associació de Veïns Progressistes de Valldoreix va ser perfecte. La paella, més ben dit, les paelles que ens va preparar la Laura van ser de traca i mocador. La coral Cantem les 40 va desafinar com sempre, aspecte al que no soc aliè. Però, com em va dir un a amiga, les cançons triades eren molt boniques. Això sí, un cop menjats i, sobretot, beguts, els cants van alçar-se per sobre les carpes i fins i tot els rossinyols van parar l’orella. Potser no és veritat del tot, però, oi que m’ha quedat molt poètic!
Potser cal apuntar una novetat, la presència dels polítics de casa nostra, els que governen, els que critiquen els que governen i els que s’ho miren. Cadascú a la seva taula i mirant-se de reüll. S’acosten les eleccions i no val a badar!
La coral va acabar el seu repertori «oficial» cantant La internacional. Recordeu allò de proletaris del món uniu-vos. Si voleu podeu substituir proletaris per republicans. Efectivament, unim-nos per reivindicar un món millor i si, de tant en tant, pot ser entorn d’una paella, molt millor.
Salut i fins l’any vinent!
Jordi Casas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada