Al nostre poble hi ha un bon grapat de veïns que viuen tancats a les seves torres i d'esquena als actes que es fan. I altre bon grapat –per sort– de gent i entitats que participen en la vida d'aquesta vila, que fan poble. Perquè Valldoreix ha deixat de ser aquell barri residencial de començaments del segle XX i ha esdevingut un vilatge amb personalitat pròpia.
Una d'aquestes entitats és justament els Veïns Progressistes que tots els seus actes regalimen essència de poble. Van ser els promotors del mercadet dels dissabtes, van recuperar el dia de l'arbre, la paella popular republicana i tantes i tantes accions envers la població.
El proppassat diumenge dia 10 es va tornar a fer la paella per celebrar el Dia de la República que era, com cada any, el 14 d'abril. Des del 2019 que, a causa de la pandèmia, no es feia. Van aplegar un centenar de comensals.
Hi ha dos aspectes, al meu entendre, que fan important aquest acte. El primer és el fet republicà.
De vegades em pregunto què hauria estat del nostre país, com viuríem ara si aquella República que començava a desenvolupar-se no hagués estat estroncada pel cop d'estat franquista? A causa d'aquell fet el país va fer un salt enrere de quaranta anys de cop. Però és que, vuitanta-sis anys després d'allò, a hores d'ara, encara notem la ressaca amb un bon grapat de nous “vencedores” que volen dignificar el “Alzamiento”. Cada dia que passa, entenc més l'amenaça del “Todo queda atado y bien atado”.
Val la pena, ni que sigui un cop a l'any, de recordar aquella República que va representar un avançament social i va escampar il·lusió entre la gent treballadora. Després d'aquella derrota, penso que, com deia en Raimon en una de les seves cançons, “jo crec que tots, tots havien perdut”.
El segon aspecte d'aquesta paella era el retrobament de la gent de Valldoreix al voltant d'una taula i compartir idees, converses i neguits. No ho dic sol pels vora cent veïns -que també- sinó, per la qualitat del tracte entre ells, pel caliu en les mirades, per la il·lusió que desprenien.
Vivim en una democràcia capitalista que cada cop veig més capitalista i menys democràcia. Què hem de fer davant d'això? Estar units. El poble ha d'estar unit, parlar, contar-se les inquietuds, explicar-se les esperances.
Aquest és el significat, la intenció d'aquesta paella popular. Ni més ni menys. Val la pena seguir fent-la, si més no, un cop a l'any. Tant de bo, però, que es faci més sovint.
RUS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada