CABRONADA DE LA REVETLLA DE SANT JOAN

 DIÀLEG ENTRE LA BRUIXA I EL CABRÓ

Surten tots dos, enmig de fum. Es passegen pel mig de les taules.

Bruixa: Hola veïns. Soc la bruixa! ... la de sempre, no se si em recordeu. 

Ensenya les flors que porta en una mà. Pel camí he collit una mica de flor de Sant Joan, una herba remeiera que espanta molts mals. Espolsa el ram com si volgués desfer algun encanteri.

No se si sabreu que visc al Castell de Canals. Els nens sí que ho saben perquè les bruixes sempre han viscut al castell i els nens el coneixien amb aquest nom.

Ara està en remodelació.... diuen. I no paren d’emprenyar-me amb les obres: ara troben això, ara descobreixen allò i mentrestant, la cosa s’allarga i s’allarga i jo dormint al carrer. Però tant se val, soc bruixa, no necessito un llit i em puc fer venir la son com i quan vulgui jo! Fa el gest d’adormir-se i tot seguit la desperta el cabró.

Sorpresa. Ui el cabró! Aquest cabró no és de Valldoreix, però és molt amic meu i m’ha semblat bé convidar-lo a aquesta festa tant nostra de la nit més llarga de l’any, quan surten les bruixes i no es despentinen. Ei tu!

Cabró: Hola bruixa!  Vols que et despentini jo? -el cabró li passa la mà pel cabell.

Bruixa: (Apartant-se). No. No em toquis ni un pèl. NO és NO! Em pensava que ja ho sabies.

Cabró: Sí, sí, entesos. No te m’enfadis. Que m’has d’explicar algunes coses.  Va, pugem.

Per cert, tu m’has convidat però la feina ha estat meva per arribar fins aquí. M’he trobat amb un carrer ple de cartells que no em deixaven passar, ple de terra i reguerots. Un merder.

Com pot ser que a Valldoreix, amb la renda més alta de tot el municipi, tingueu un carrer que fot pena?

Bruixa: No em facis parlar, no em facis parlar, que ja fa moooolts anys que la ballem, cabró. Vam començar amb molt empenta i quan van venir els problemes va ser allò que en diem arrencada de cavall amb parada de burro! Havies d’haver vingut amb bus o amb bicicleta, cabró, que no estàs al dia!

Cabró: M’has dit burro, bruixa?

Bruixa: Nooooo... t’he dit cabró!!!

Cabró: Ahhhh. Això és diferent

Bruixa: Ja tens “etiqueta verda”? No se t’acudeixi anar a Sant Cugat sense!!

Cabró. I, i tant que en tinc, i més d’una.

Bruixa. A veure ensenyem-la. -Ell fa com que la busca per la roba-. Deixem-ho estar, no fos cas que perdessis els pantalons!

Cabró: O sigui, que en qüestió d’obres el més calent és a l’aigüera?  I que més teniu entre mans? He sentit alguna cosa de l’escola de música: ti ro li ro li ro! Què hi ha de cert?

Bruixa: Ja ens agrada la música, ja, no et pensis, però que es vulguin gastar un dineral per la nova escola, sense preguntar, ni consultar, ni tenir clares les prioritats, doncs d’això se’n diu tirar pel dret i trepitjat molts ulls de poll -li trepitja el peu.

Cabró: Bruixa, m’estàs clavant el peu a l’ull de poll, collons! Que també soc sensible jo, per més cabró que em digui.

Bruixa: Tens raó, sota d’aquesta aparença hi ha un mascle com déu mana.

Cabró: Un mascle respectuós i sensible!

El cas és que jo no visc aquí,  però m’assabento de tot perquè és el meu ofici. I em  sembla que d’embolics, a Valldoreix, no us en falten: que si la centralitat, que si la sentència del complex esportiu, que si les tres casetes que han de caure però no cauen, i per acabar-ho d’arreglar ara teniu els de l’oficina anti-frau remenant per la institució.........

Total, que a part de buscar-vos merders, què feu?

Bruixa: Doncs fem allò de “qui dia passa, any empeny”, anem fent, anar-hi anant. No hi ha ovaris....

Cabró: No hi ha collons...

Bruixa: Ni collons ni ovaris! Tot empantanegat, per desídia, per mandra, per no agafar el toro per les banyes.... fa el gest d’agafar-li les banyes.

Cabró: Ei bruixa, no em toquis les banyes! Que només SÍ és SÍ. Però us veig molt distrets.

Bruixa: És que m’agraden aquestes banyetes. Doncs sí, perquè falta un any per les eleccions i sortiran tots els marrameus: que si uns s’ajunten, que els altres no saben amb qui ajuntar-se, alguns tenen un atac de banyes, i així anirem fent fins al maig del 2023.

Cabró. I això acabarà bé?

Bruixa. I tant que acabarà bé!!. Hi haurà un canvi que farà tremolar Valldoreix. En el bon sentit, eh? El nou govern haurà de treure la pols dels calaixos i agafar el toro per les banyes, com les teves. Que ja t’he dit que m’agraden molt les teves banyetes!!!!

Bé, doncs amb banyes o sense, que passeu una bona nit i sigueu molt feliços!!!