Han passat
las festes, ja hem fet la caritat de cada any, la recollida d’aliments i el
donatiu de la Marató de TV3, i la vida continua igual. A finals del 2016 han
entrat els pressupostos de la Generalitat al parlament i ara començarà la seva
discussió i ja veurem quin es el resultat final.
De moment
tots els grups parlamentaris tenen preparades les seves intervencions, en
aquets moments ningú sap si els pressupostos podran ser aprovats pel parlament.
El pressupost
és sens dubte, l’acció política més important d’un govern, ja que mostra si hi
ha justícia fiscal o no, com es distribueix la riquesa i per quin model de
societat es governa.
Sincerament
crec que aquet pressupost que ha fet el Govern de la Generalitat no dona
resposta a les necessitats socials que en aquet moment necessita el país. La
cançoneta de sempre no podem fer res més i sons els millors que podíem fer, no
cola. És cert que a Catalunya tenim un problema de dèficit fiscal, fruit del
model de finançament, però també es cert que la Generalitat té capacitat
normativa pròpia en l’àmbit fiscal i podria augmentar l’esforç fiscal de les
rendes més altes i de les grans fortunes. Una dada molt il·lustrativa, 27
famílies catalanes acumulen més de 32.400 milions d’euros, 10.000 milions
d’euros més que el pressupost de la Generalitat. En el tram català de l’IRPF, les rendes mitjanes i baixes són
les més gravades de l’Estat, mentre que les rendes altes, les que menys. Tenim
una part important de la població en risc d’exclusió social, durant aquets anys
de crisis, se ha consolidat una pobresa molt preocupant. Ara ens toca pressionar perquè en el debat parlamentari puguem
introduir compromisos concrets per donar resposta a la les necessitats de la
ciutadans.
La renda garantida de ciutadania afronta el
darrer tràmit parlamentari. Fa més d’un any el Ple del Parlament va instar-ne
la posada en marxa de manera efectiva durant l’any 2017, de moment estem
pendents de poder saber quina serà la resolució final. Aquet es un debat que no
solament tenim a Catalunya, en aquets moments ja tenim gent de nom reconegut
que aposta per aquestes alternatives.
Les dades de
l’Enquesta de població activa (EPA), del
tercer trimestre del 2016, confirmen aquesta recuperació lenta i insuficient,
és cert que millora l’ocupació, però amb una taxa de temporalitat molt alta,
amb uns salaris molt baixos i unes cotitzacions, també molt baixes, que no
acaben de resoldre el tema de les pensions.
El Govern
Espanyol, ja h ‘aprovat quin serà el augment
de les pensions pel 2017 un 0,25%, lo que significa que un col·lectiu molt
important de la societat perdrà una part important de poder adquisitiu. Les pensions son el
principal pilar del Estat del benestar. La última data de la pensió mitja de
jubilació es 1049 euros. Però la realitat es que la mitat dels 9,4 milions de
pensions existents al Estat Espanyol no superen els 655 euros al mes. En el cas
de les viudes ,el 67,5% de les beneficiaries arriben a quantitats inferiors als
655 euros al mes. Que algú expliqui amb
aquestes pensions com es pot viure amb
un mínim de dignitat.
Com sempre la
solució passa per fer una reforma Fiscal
important per poder donar solucions als greus problemes de desigualtat que té
la nostra societat. En aquets moment la
societat va a diferents velocitats, els que poden viure molt bé, i els que tenen seriosos
problemes per poder sortir de la situació de precarietat en que es
troben . Estem exclouen una part molt important de la societat de tot lo que
significa poder tenir unes bones oportunitats per millorar les seves vides.
De ben segur
que les polítiques que generen pobresa i desigualtat van més enllà del debat
pressupostari, però també es cert que des de els pressupostos de la
Generalitat podem ajudar a que molta gent poguí viure una mica millor.
Tindrem un
2017 distret i mogut, amb salaris de misèria i pensions insuficients, uns
pressupostos que no donen solucions a la majoria dels problemes, el conflicte
esta servit.
JP
