EL CONVIDAT II - Xavier Novell (4a temporada)

Després de veure El convidat de dilluns passat, no sabia si l'Om havia viajat en l'espai o en el temps.

En un primer moment vaig estar d'acord amb el narrador del programa i vaig pensar que efectivament Xavier Novell era guapot, però al cap d'uns minuts ja havia perdut tot l'atractiu.

Aquesta vegada trobo que l'Albert va estar molt encertat amb les preguntes, curós i respectuós però contundent. És evident que el programa dóna molt de joc, provoca a l'espectador que suposo que és el que es buscava. Potser l'únic que em va sobrar van ser les preguntes sobre el tema del cel.libat, que sempre es repeteixen quan s'entrevista algún religiós i ja cansa, perquè a més, sempre contesten el mateix.

Anem a l'atac, doncs.

Òbviament, l'etiqueta de conservador se l'ha guanyada a pols, el Sr. bisbe. Però és que no només es tracta de conservadurisme (que seria conservar el que ja hi ha), sinó que el Xavier Novell voldria recular en el temps! És a dir, totes les coses en les que l'Esglesia ha avançat d'acord amb les transformacions que ha experimentat la societat catalana, les voldria esborrar. És més, el Sr. bisbe considera que la gent que no està d'acord amb les seves idees retrògrades no té lloc a l'esglesia catòlica. Ja li està bé que es quedin quatre gats octogenaris passant el rosari davant una imatge. Millor que el poble no pensi massa i es dediqui a seguir unes pràctiques inventades i imposades per un poder, que no és el que diu la Biblia, que jo sàpiga. De debò que hi ha algú que encara es creu que hi ha un Déu que decideix si tal o tal persona serà bisbe, cardenal o Papa? Segons el pare del protagonista, va ser gràcies a l'Esperit Sant que el van fer diàcan. Hi ha algú que pensi que el fet de pregar demanant desitjos del tipus "Senyor, feu que hi hagi més vocacions" serveix d'alguna cosa? 

Diu el senyor bisbe de Solsona que si no creus en l'esglesia és que ets un individualista. O sigui, que tota la gent altruista que hi ha pel món que no comparteix la visió més ortodoxa del catolicisme és individualista? Els voluntaris, ONGs, gent que es preocupa pels altres... tots ells individualistes perquè no van a missa els diumenges i no reciten l'àngelus?

Diu també que a ell no li agrada manifestar idees polítiques... No va ser aquest mateix senyor qui va prohibir el repic de campanes el dia 11 de setembre?

I arribem al punt culminant: el sexe. Començaré per dir que sempre m'ha fet gràcia que els que no el practiquen (o això diuen) opinin sobre el tema. Aviam, Sr. bisbe: què vol dir que el fet de tenir sexe sense finalitat procreativa no sigui un acte d'amor? Com en les èpoques més casposes que s'han viscut en aquest país, el bisbe de Solsona creu que només hem de fer l'amor per tenir fills. M'agradaria preguntar-li què hauria de fer un matrimoni en què un dels dos és estèril, abstenir-se o esperar un miracle? Faci uns quants càlculs i veurà com el que predica és avui en dia un acte de suicidi col.lectiu i el suicidi també és un pecat a ulls catòlics. 

La cirereta va venir amb el tema de la homosexualitat. Dedueixo que deu ser dels que pensa que és una malaltia curable. Afirma el Sr. Novell que s'ha de ser ben radical en aquesta matèria i que d'aquesa manera més gent voldrà seguir Jesús (el catòlic, clar). Sap què li dic senyor bisbe de Solsona? Bon vent i barca nova, ja buscaré Jesús en alguna altra banda!

Anna Rofes

BURROCRÀCIA

Ostres! No sé com funciona el tema burocràtic de l'atur a Catalunya, però us asseguro que a Suècia no ho posen gens fàcil!

Per començar, i això és important per tot el que tingui pensat treballar a Suècia o ja ho estigui fent i no ho sàpiga: per poder tenir dret a la prestació d'atur, has de pagar una quota mensual de la teva butxaca mentre treballes (i en cas que et quedis a l'atur també). En altres paraules, et fas membre de una a-kassa. Depenent de la teva professió o estudis, pots entrar a una o altra a-kassa. I és important, perquè les quotes varien. Per exemple, en el meu cas, sóc membre de l'a-kassa dels acadèmics que és la més barata perquè és la que té menys membres a l'atur. O sigui, el sistema funciona així: els que reben la prestació de l'atur ho fan gràcies en gran part als diners que els membres de l'a-kassan paguen cada mes. Per tant, si hi ha un col.lectiu amb un alt grau d'atur, la quota és més alta. Sempre m'ha costat d'entendre, perquè generalment aquests grups professionals també són els que menys cobren. I a sobre, has de seguir pagant mentre ets a l'atur!
IMPORTANT: Per poder cobrar la prestació d'atur que et correspon has d'haver també pagat la quota durant els 12 mesos abans de quedar-te a l'atur. No només importa el temps que hagis treballat, sinó que hagis pagat cada mes durant l'últim any. Vull dir que si has treballat tres anys sense saber que havies de pagar això, només rebràs el mínim de la prestació, per molt que el teu sou fos molt més alt. I a sobre, hauràs de pagar l'a-kassan general, que és la més cara de totes. És el mateix que passa si véns directament d'un altre país de la UE i tens dret a cobrar l'atur durant 4 mesos.
Si téns la mala sort de quedar-te a l'atur, ho has de comunicar a la teva a-kassan, després d'haver-te registrat a l'arbetsförmedlingen (una mena d'IMEM). Però malhauradament no és tan senzill.
I ara arriba tota la BURROCRÀCIA...
Has d'omplir un munt de formularis, entre els quals, hi ha el que ha d'omplir el que ha estat el teu empleador durant els darrers 12 mesos. És a dir, TU -que estàs a l'atur- has de contactar el teu últim empleador i dir-li que ompli la butlleta (mes per mes), la signi i te la torni a enviar perquè al teu torn la puguis fer arribar a la teva a-kassa. Al formulari l'empresari i omplirà el percentatge que has treballat i el sou que has cobrat. Fàcil si has treballat sempre el mateix percentatge i has cobrat el mateix sou, més feixuc si has treballat per hores, per diferents sous, etc. Quan més empleadors has tingut, més es complica la cosa, entre altres coses perquè cadascun té el seu ritme de treball i poden trigar més o menys dies en enviar-te els papers.
Si has estudiat, has d'aportar un certificat d'estudis que t'ha de donar la Universitat on vas estudiar + el formulari anterior dels mesos que vas treballar abans d'estudiar.
Si has estat de vacances, malalt, cuidant-te dels fills o similar, també ho has de transmetre.
Un cop els de l'a-kassan tenen tots aquests papers, et fan omplir dia per dia (cada dues setmanes) si has estat totalment a l'atur o si has treballat alguna hora. La prestació es cobra cada quinze dies i per deu dies (5 dies laborals a la setmana) si no has treballat res. A partir de les 2 hores treballades a la setmana, se't va rebaixant la prestació. Hi ha una taula, però perquè us en feu una idea: si has treballat 2 hores, cobraràs 4,5 dies, si n'has treballat 6 en cobraràs 4 i així successivament. Per cert, que els 7 primers dies d'atur no conten i no els cobres.
Però això no és tot: si estàs totalment a l'atur, tens dret a cobrar un màxim de 300 dies de prestació, mentre que si treballes una mica, se't redueix a 75 dies! Ho trobeu normal??? Quin tipus d'incentiu és això? Qui voldrà agafar una feina per hores si no et paguen més que el que et dóna la prestació?
En definitiva, jo ja fa tres setmanes que em vaig apuntar a l'arbetsförmedligen i els de l'a-kassan encara no ténen tots els papers necessàris. No en tenen prou amb què els meus ex-empleadors escribissin i firmessin una carta dient el temps i el percentatge que vaig treballar, ha de ser en un formulari especial. La Uni on vaig treballar ja m'ha avisat que no m'ho enviaran fins a finals de setmana perquè ara mateix tenen molta feina... I a sobre, els quinze dies d'atur els cobres al cap d'una setmana d'haver omplert la "butlleta dels dies (no) treballats.
El més flipant de tot això, és que la hisenda pública sueca és una de les que millor funcionen al món. Pregunta: perquè no poden els de l'a-kassa contactar directament a skatteverket (hisenda) i obtenir totes aquestes dades?

Anna Rofes

SARDINADA POPULAR I ECOLÒGICA FESTA MAJOR DE VALLDOREIX 2013

Com cada any la SARDINADA que organitza, l’Associació de Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix, per la Festa Major, ha estat un èxit.

En quatre bidons vam poder fer a la brasa 74 quilos de sardines. Des de les set del vespre la família Lecina-Veciana, amb el suport de persones de la nostra associació i altres que no ho eran, ens vam mobilitzar, atiant el foc i preparant la infraestructura. Tot i que estava anunciada per a 2/4 de 10, des d’abans de quarts de 9 la gent ja volia començar.

Vam repartir un total de 1.200 sardines molt fresques i grosses, acompanyades de la famosa salsa que, després de preguntar de què és, tothom en vol.

Una organització perfecte, la venda de tiquets i el corresponent control. La distribució de les sardines i el pa. Per als que no portaven plat els hi facilitavem tovallons. Recordeu que es tracta d’una sardinada ecològica i per tant per evitar plats i gots d’un sol ús, demanem que es portin de casa.

Vam haver d’anar a comprar més vi. Per cert, que deu haver-hi molt “mangui”, ens van desaparèixer 4. porrons. Se’ls van endur plens a casa?

Al final vam haver de tancar la barraca perquè, primer s’acabava el pa i poc després es van acabar les sardines.

Gràcies a tothom i fins l’any que ve.

RMUA