PAELLA POPULAR A VALLDOREIX 10 D'ABRIL DE 2022 (II)

 

 Al nostre poble hi ha un bon grapat de veïns que viuen tancats a les seves torres i d'esquena als actes que es fan. I altre bon grapat –per sort– de gent i entitats que participen en la vida d'aquesta vila, que fan poble. Perquè Valldoreix ha deixat de ser aquell barri residencial de començaments del segle XX i ha esdevingut un vilatge amb personalitat pròpia.

Una d'aquestes entitats és justament els Veïns Progressistes que tots els seus actes regalimen essència de poble. Van ser els promotors del mercadet dels dissabtes, van recuperar el dia de l'arbre, la paella popular republicana i tantes i tantes accions envers la població.

El proppassat diumenge dia 10 es va tornar a fer la paella per celebrar el Dia de la República que era, com cada any, el 14 d'abril. Des del 2019 que, a causa de la pandèmia, no es feia. Van aplegar un centenar de comensals.

Hi ha dos aspectes, al meu entendre, que fan important aquest acte. El primer és el fet republicà.

De vegades em pregunto què hauria estat del nostre país, com viuríem ara si aquella República que començava a desenvolupar-se no hagués estat estroncada pel cop d'estat franquista? A causa d'aquell fet el país va fer un salt enrere de quaranta anys de cop. Però és que, vuitanta-sis anys després d'allò, a hores d'ara, encara notem la ressaca amb un bon grapat de nous “vencedores” que volen dignificar el “Alzamiento”. Cada dia que passa, entenc més l'amenaça del “Todo queda atado y bien atado”.

Val la pena, ni que sigui un cop a l'any, de recordar aquella República que va representar un avançament social i va escampar il·lusió entre la gent treballadora. Després d'aquella derrota, penso que, com deia en Raimon en una de les seves cançons, “jo crec que tots, tots havien perdut”.

El segon aspecte d'aquesta paella era el retrobament de la gent de Valldoreix al voltant d'una taula i compartir idees, converses i neguits. No ho dic sol pels vora cent veïns -que també- sinó, per la qualitat del tracte entre ells, pel caliu en les mirades, per la il·lusió que desprenien.

Vivim en una democràcia capitalista que cada cop veig més capitalista i menys democràcia. Què hem de fer davant d'això? Estar units. El poble ha d'estar unit, parlar, contar-se les inquietuds, explicar-se les esperances.

Aquest és el significat, la intenció d'aquesta paella popular. Ni més ni menys. Val la pena seguir fent-la, si més no, un cop a l'any. Tant de bo, però, que es faci més sovint.

 

 

 

 

 

RUS

PAELLA POPULAR A VALLDOREIX 10 D'ABRIL DE 2022 (I)

PAELLA REPUBLICANA 2022

La meva darrera aportació literària, i és un dir, a la Paella republicana de Valldoreix data de 2019. Des d’aleshores, com algú ha escrit, hem passat una pandèmia que ens ha canviat la vida i estem passant una guerra que canviarà el món. Certament, no són poques coses.

En uns moments tan complicats i amb un futur tan incert i, fins i tot, ombrívol, parlar de les petites coses de cada dia pot semblar una frivolitat. Però són aquestes petites coses les que ens donen consistència personal i ens ajuden a afrontar els grans esdeveniments. I els reptes no són, precisament, menors. Pensem només en el canvi climàtic, el darrer informe científic fa esgarrifar, i en el manteniment de l’Estat del benestar, que vol dir una societat mínimament  justa i amb un ampli marc de drets i llibertats.

Aquest darrer aspecte té molt a veure amb el republicanisme. El republicanisme pot interpretar-se en termes de proposta politicoinstitucional, és a dir, com a una proposta de la forma d’Estat; enfront de la monarquia, s’entén. Però, també, com un plantejament que entronca amb allò de més progressista que ha produït el pensament polític. Ras i curt: la defensa dels valors de la llibertat, la fraternitat, la igualtat i el respecte a la diversitat. En uns moments que els vents polítics i els dels valors humans giren cap a la dreta, fer onejar la bandera del republicanisme, en el seu sentit més ampli, no és poca cosa.

Alguns historiadors ens han explicat el valor de la tradició republicana a Catalunya. Les classes populars no hi veien només, ni tan sols fonamentalment, una proposta de forma d’Estat, sinó que era, sobretot, una proposta de progrés social, una alternativa a una societat dominada pel caciquisme polític, una burgesia sense gaires escrúpols, una església omnipresent i un exèrcit tan repressor com ineficaç en termes militars. Avui els enemics dels valors republicans no són exactament els mateixos, però la necessitat de tenir-los presents i defensar-los, probablement, és més evident que mai.

Potser m’he posat transcendental, però el tema s’ho val. En tot cas, en té la culpa en Josep Maria Fe, que és qui em fa escriure. No em queixo, però.

Naturalment, més enllà del tema de fons, cal parlar també de les formes. És a dir, de com un centenar de persones enguany hem commemorat la proclamació de la República. Ep! la de 1931.

Aquí les coses se’m compliquen. No m’és fàcil dir alguna cosa nova respecte a altres cròniques republicanes. Com sempre, l’organització de l’Associació de Veïns Progressistes de Valldoreix va ser perfecte. La paella, més ben dit, les paelles que ens va preparar la Laura van ser de traca i mocador. La coral Cantem les 40 va desafinar com sempre, aspecte al que no soc aliè. Però, com em va dir un a amiga, les cançons triades eren molt boniques. Això sí, un cop menjats i, sobretot, beguts, els cants van alçar-se per sobre les carpes i fins i tot els rossinyols van parar l’orella. Potser no és veritat del tot, però, oi que m’ha quedat molt poètic!

Potser cal apuntar una novetat, la presència dels polítics de casa nostra, els que governen, els que critiquen els que governen i els que s’ho miren. Cadascú a la seva taula i mirant-se de reüll. S’acosten les eleccions i no val a badar!

La coral va acabar el seu repertori «oficial» cantant La internacional. Recordeu allò de proletaris del món uniu-vos. Si voleu podeu substituir proletaris per republicans. Efectivament, unim-nos per reivindicar un món millor i si, de tant en tant, pot ser entorn d’una paella, molt millor.

Salut i fins l’any vinent!

Jordi Casas