EL CONDIS DE VALLDOREIX

 La defunció de pràcticament totes les botigues de Valldoreix -només queden la carnisseria i la peixateria de recent inauguració- és un fet. La causa no sols l'hem d'atribuir al poc recolzament de les autoritats; és que els costums del poble han canviat. L'avi o l'àvia que anava amb el carret, ara es fa acompanyar pel fill o el nét i van en cotxe. Manca la conversa i el consell del botiguer o la botiguera, però troben més varietat. És, en definitiva una relació més impersonal, més freda.

Quan el Toni, l'antic propietari del Mas Roig, va decidir jubilar-se, va buscar diferents sortides per al seu negoci. Finalment es va decidir per la proposta del Condis. Em consta que entre les condicions que es van manegar hi havia la de mantenir el personal i la de respectar el nom originari. Part del personal va seguir treballant, però el nom de Mas Roig va ser de les primers coses que van eliminar. És lloable la fal·lera de les franquícies i nous súpers per uniformitzar el nomenclàtor originari.

El Condis està tenint èxit. Hi ha dies que l'aparcament que tenen se'ls queda petit. Però no hi ha embussos importants.

A la meva memòria ve un article d'en Joan Barba al malauradament desaparegut Diari de Sant Cugat, parlant del projecte de Centralitat endegat per l'actual Consistori, que deia que “més que una obra faraònica com la Centralitat” el que necessitava Valldoreix era que s'arreglés i millorés les estructures ja existents.

Doncs bé, ja en tenim un súper que funciona i ara, el que caldria seria un altre a l'extrem oposat del poble. En un lloc on podés disposar d'un petit aparcament i no provoqués els coneguts embussos de circulació. Un establiment d'una altra cadena que no fos tan cara com la que existeix. Perquè la gent senzilla del poble també té dret a comparar preus i triar el que més li convè.

RUS

                                                          

QUE PASA AMB ELS NOSTRES MEDICAMENTS

De tots és coneguda la queixa de les administracions de que es gasten molts de diners en medicaments. La pregunta és quines mesures es prenen perquè això no sigui així. Possiblement, moltes que desconec però degut als comentaris fets entre familiars, amics i coneguts, faig alguna reflexió.

Quan una persona va a urgències normalment surt amb una recepta per anar a la farmàcia. Moltes vegades, molts dels medicaments receptats no entren per la Seguretat Social, com s’ entén que si es tracta d’una urgència tel’s has de comprar. Aquí comença el primer problema, el metge no sap quina es la situació econòmica del pacient, ell està fent la seva feina que és intentar curar al malat. Per a molts ciutadans això no és una dificultat ja que disposen dels diners, però per a d’altre gent, això és un  problema, perquè disposar de aquests diners per poder comprar els medicaments, significa un gran esforç i en molts casos no poden. Quina és la solució que si dona aquesta gent per part de l’ administració, “ no sap no contesta” la persona que anat a urgències és perquè no es troba bé, i en alguns casos encara li afegim un altre problema, l’econòmic. Crec que s’hurien de  solucionar aquets casos,  que  viuen  una part de la nostre població. En el fons es tracta d’una  qüestió de  voluntat política,  tampoc crec que estiguem parlant de unes quantitats importants de diners, en canvi per a la gent que no pot pagar els medicaments, sel’s afegeix una nova dificultat.

Quan surts amb la recepta i vas  a la farmàcia, quina és la teva sorpresa, a la capsa que t’han receptat hi van 20 pastilles, però resulta que tu només te n’has de prendre 8 , si les has pagat tu, son els teus diners i te emprenyes, però si las ha pagat la Segurat Social són diners de tots els contribuents, passa el  mateix amb les cremes et recepten el tub petit, però resulta que ha acabat el tractament i el sobre mes de mig tub, més diners llençats. Està clar que les farmacèutiques no tenen cap interès en canviar res, a elles el negoci els i va perfecte. Perquè l’administració no obliga a les farmacèutiques a fer quantitats mes petites de acord amb els tractaments?  d’aquesta manera, ens estalviem tots un grapat de diners. Estem al segle XXI, avui tècnicament tot això es bufa i fe ampolles, saben tot el que volen de nosaltres, i els nostres metges saben perfectament la duració dels tractaments.

Sincerament els nostres polítics, haurien de fer córrer la seva imaginació, intentar trobar solucions, aquet problema. D’aquesta manera ens podríem estalviar, una bona quantitat de diners públics i estalviar a una part de la població haver de  passar, una mala estona per aquesta situació econòmica. No tinc ni idea de las quantitats que la administració es pot estalviar, però si tots mirem de fer una mica de estalvi, en molts temes, al final sumarem una quantitat important.

Capità Tro