dijous, 27 de juny del 2013

AKELARRE FEST 2013 A VDX

MANIFEST


Bona nit a tothom!

Sóc aquí a Valldoreix per invocació de la Bruixa Marduixa i no ha estat  fàcil arribar al lloc de la cita, m’he perdut com tothom que ve per primera vegada a Valldoreix, he anat a parar al carrer del Pardal i, perdut com un Passarell, he decidit volar fins la Plaça del Casal que m’era el més fàcil. No vull pensar què passarà d’aquí uns anys quan estigui executat el Plà de mobilitat, amb tanta direcció única… jo, segurament no tornarè a fer més visites i el “pollastre”… el patireu vosaltres, vilatans de Valldoreix.

Ara toca presentar-me i segurament heu endevinat qui sóc: Sòc el Gran Cabró, conegut com el “Banyetes” per obra i gràcia del Sr. Folch i Torras.  Tambè us presento el sèquit que  m’acompanya : “les Fúries de l’Infern”. Són poques, per allà abaix també ens ha afectat la crisi general actual i estem amb un “ERO”  que vol dir, que no se salva ni Déu. (ostres! què he dit!)

Bé, anem per feina que per això paguen els meus serveis el Veïns Progressistes de Valldoreix.Us he de confesar que em paguen en “B”, en un sobre estil Bárcenas, que està de moda.

Bruixa Marduixa i Fúries de l’Infern: aquí comença l’Akelarre Fest!!


Les línees d'alta tensió.
Desprès  l'enrenou  que varem organitzar perquè els polítics es posessin les piles Déu n'hi do el que va costar ara estem tots calladets ets ets ets i tranquils, pensant que es va fent la feina i que dia arribarà que s'haurà fet del tot. No cal dir que el dia que caiguin sí que farem un gran aquellarre i fins i tot convidarem les bruixes veïnes de Sant Cugat, Mira-sol, La Floresta i Les Planes per celebrar-ho com es mereix.

Pla de mobilitat.
Vet ací que s'ha fet un pla que capgira com un mitjó els vostres hàbits. Ja cal que tragueu la bicicleta i greixeu la cadena; no per fer una passejadeta de pa sucat amb oli, no; sinó per a pedalar de valent. No contaminareu, no gastareu benzina i a més, fareu salut, segons diuen.

Horts urbans.
I sembla que ja no podrem cultivar els hortets que tanta il·lusió ens feien! Haurem de plantar les tomaqueres a la plaça de Can Cadena, això sí, sense malmetre la senyera perquè es vegi que els pagesos som com cal i som de casa.

Pisos
I perquè volem pisos si ja tenim les súper torres que en tenen quatre de plantes. Si als nostres xicots i xicotes els agrada més Rubí o Cerdanyola o fins i tot Barcelona. Alguns fins i tot se'n van al poble veí, a ocupar un pis de Promusa. Així que cap problema.

Escola bressol.
De moment, podeu portar els vostres nens i nenes a l'escola. Però aneu a saber quan durarà la broma!. Perquè els uns diuen que no tenen diners, els altres diuen que no els paguen i els de més enllà que no els arriben els calers de no se on. Total, que el més calent és a l'aigüera. Es clar que sempre us quedarà ocupar la pista verda, be al menys abans ho era de verda.

Consell de la Vila.
Però no us penseu, al nostre poble tenim de tot i fins i tot un Consell de la Vila on es debat tot allò que ens diuen i ens deixen. I, després de molt discutir i molt discrepar, arribem a les conclusions ja decidides d'antuvi. Ai las!!!.

El Ple
I un dijous de cada dos mesos quedeu convidats a aquesta festa tan polida que en dieu Ple, on tothom hi diu la seva, i que d'un temps ansà sembla que és una autèntica bassa d'oli. No com abans que era tot una cridòria. Es veu que el personal s'ha tornat educat, esta quietet i no fa xerinola.

I com bons veïns d'aquest poble compartiu sopar, tertúlia i coca que ja va sent hora de demostrar a les autoritats que som persones civilitzades!.  VISCA LA FESTA!!!.

VPV

dilluns, 24 de juny del 2013

AKELARRE FEST 2013 A VALLDOREIX


L'Associació de Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix va organitzar una berbena popular a la plaça del casalet per celebrar la nit de Sant Joan. A poc a poc s'hi va anar sumant més i més gent fins arribar a ser més de 160 persones. La festa va consistir en un sopar, el primer concurs internacional de coques, un petit akelarre i música en directe.


Després d'un moviment des de la plaça fins a l'interior de la Nau, es van instal·lar de nou les taules, els veïns i veïnes es van anar col·locant i va començar els sopar amenitzat per The Green Californians, que amb violí i guitarra ens anaven amenitzant amb la seva música. 


A l'acabar el sopar el jurat es va posar a triar la millor coca d'entre les 7 presentades. Totes feien molt de goig i sembla que també totes estaven molt bones. Finalment se'n varen escollir tres, que van tenir premis gastronòmics. 


Va venir a continuació l'akelarre, protagonitzat per el Gran Cabró, la Bruixa Marduixa i les Fúries del Infern. Tots plegats van passar revista als temes més candents de Valldoreix: torres d'alta tensió, pla de mobilitat, hortets, nous pisos, escola bressol, consell de la vila i ple. Tot plegat amb un to crític però humorístic. 


La festa va continuar amb música en directe a càrrec de Radio Fanjul, un conjunt de dos xicots i una xicota que fan una música diferent i ben interpretada. I va acabar amb música de ball per tots els gustos fins que el personal es va cansar.


Roser Casamitjana

REVETLLA POPULAR DE SANT JOAN 2013 A VALLDOREIX


Ni les bruixes, ni els bruixots, ni els mals esperits, ni els obscurs i demoníacs núvols més que amenaçadors, ni les bèsties de la nit, ni els licàntrops, ni els ministres d'educació, ni els polítics corruptes, ni els fantasmes ni les quatre gotes tocanassos que al principi van fer la guitza, varen poder aturar el sentiment verbenero dels progressistes de Valldoreix. Tot i que al principi l'objectiu era muntar la festa a l'esplanada, al final varem haver de traginar amb el mobiliari ( taules i més taules i cadires i més cadires ) cap dins de la carpa, per si les quatre gotes anaven a més. Que per tirar petards, no, però sopar i tirar taps de suro de les ampolles de cava cap a les closques del veí, ja faría la feina.

Clar, també la instal.lació de luminotècnia i sonorització del conjunt que amenitzaría la nit, es va haver de traslladar, tornar a muntar i ajustar de nou. Això va provocar un pèl de descontrol, ja que mentre uns sopaven, els altres encara estaven arrosegant taules i els altres ajustant microfons i potenciòmetres.


Però qué és una festa sense descontrol organitzat ? Tot i així, poc a poc, tots anavem endrapant, bevent, rient i escoltant la música, ara enllaunada ara en viu. Una felicitació a Radio Fanjul, que va haver de torejar els diferents inconvenients i que s'en va sortir més que bé de la prova de resistència.

També en l'aspecte musical van col.laborar la Núria i el Roger, dedicant "solos" a certs participants de l'audiència, amb coca i espelmes d'aniversari i tot.


En una verbena com cal, no poden faltar les referències satàniques i per tant, varem disfrutar de un equip de minibruixes, minibruixots, minidimonis i també d'una bruixa sénior i clar, de la bèstia grossa, el Gran Cabró com simpàtica i carinyosament va ser presentat. En un ambient tenebrós, quasi terrorífic, va fer acte de presència i a tots ens va deixar garratibats. Quí era aquell monstre que amb aspecte humà va deixar anar el seu discurs, polèmic però cert ? Quí sota aquella màscara ferotge, amb mirada punyent i clara ( ell sabrà per què ), anava detallant els càstigs terribles que caurien sobre l'entitat menor descentralitzada ?, que de "descentralitzada" no en té rès, més aviat "moltcentrada" s'hauria d'anomenar. Sempre quedarà sota misteri i ja formarà part de la llegenda obscura de la nit Valldoreixenca de Sant Joan.

I com no podía faltar tampoc, el concurs de coques amb la seva feixuga tasca ( quin drama ! ) d'anar tastant i descartant les coques que els concursants havien presentat. Menys mal que amb una mica de cava, la feina es feia més agradable, clar. Amb tant cava, coca i demés, el terreny de la ballaruca s'anava perfilant i amb els "grandes éxitos" de fa uns anyets, el clima de verbena era típic i tòpic. Com ha de ser.

I la traca final d'una verbena com toca, els petards. Ja dins de la carpa el soroll dels petards en algun moment tapaven el sò i costava escoltar l'escenari. Alguns varem haver de sortir fora i deixar les coses ben clares... deixant anar l'arsenal que portavem camuflat en bosses del mercadona. Varem tenir sort, no varem quedar ni sords ni socarrimats, tot un èxit. Serà per les retallades que ja ni ens podem lesionar per Sant Joan ?

Amb retallades, amb la crisi ( ningú sap la raó, però tothom en parla ), amb la fresqueta ( caloreta caloreta, més aviat no ) i tot plegat, varem muntar una verbena que ben segur es recordarà. Per l'ambient, per les ganes i "savoir faire" dels organitzadors, que amb més ganes que mitjans varen aprovar amb nota, l'esdeveniment.

Però crec que tot estava maquinat per la sinistra figura del Gran Cabró i el seu malvat seguici. Vigileu...

I fins l'any que vé !

diumenge, 2 de juny del 2013

REVETLLA POPULAR DE SANT JOAN A VALLDOREIX

Revetlla popular de Sant Joan 2013 diumenge dia 23 de juny a la Plaça del Casal de Cultura de Valldoreix.
Cal portar el sopar de casa, tindreu barbacoes a la vostre disposició per fer qualsevol cosa a la brasa.
Disposareu de barra de bar amb begudes
Tindrem música en directe per amenitzar la vetllada a càrrec de Makaroni al Jazz i el duet "The green Californians"
No oblideu de portar la coca
Organitzem un concurs de coques casolanes de fruites,de pinyons i de llardons
Cal que ens notifiqueu per correu quantes persones vindreu per reservar les taules i cadires

Correu: vpv@vdx.cat

dissabte, 1 de juny del 2013

EL PREGONER DE LA FESTA MAJOR


Sovint, per a la Festa Major del poble –perquè Valldoreix és un poble, malgrat s’entestin alguns en voler-lo fer zona residencial elitista- et posen un pregoner famós que llavors t’assabentes que és veí teu. Són persones mediàtiques que coneixes de veure al cinema, la tele, el teatre, els diaris; però que no has vist mai al Casal, a la cavalcada de reis o a l’aplec de la Salut.

Llavors, amb el micro a la mà i davant els parroquians asseguren estar orgullosos de ser valldoreixencs i estimar-se el poble d’allò més. I visca la festa!

I tan bon punt s’acaba l’esmentada festa, desapareixen del mapa i no te’ls tornes a trobar pel mercadet ni per casualitat. Hi ha excepcions, és veritat, poques, però.

M’agradaria que el pregoner de la Festa Major del meu poble, vull dir, de Valldoreix, fos una persona propera, implicada, que visqui aquí i que viure no signifiqui només dormir al Municipi.

Avui a la plaça del Casal, en motiu de la Mostra d’Entitats, era plena de gent del poble, senzilla, voluntariosa i treballadora. Són aquests, els veritables pregoners de la nostra vila. Aquests sí que poden dir que s’estimen, que viuen i que estan orgullosos de Valldoreix.

I no em feu dir noms que no acabaria mai. I vosaltres també teniu un bon grapat de noms al cap.

Rafa Usero