dilluns, 28 d’abril del 2014

II Paella popular a Valldoreix


El passat diumenge 13 d'abril l'Associació de veïns i veïnes progressistes de Valldoreix ( AVPV) va celebrar la segona arrossada popular a la nau de cultura. Van participar més d'un centenar de persones que van poder gaudir d'una jornada plena de reivindicació i de memòria històrica.

Aquest acte, fet per recordar els fets del 14 d'abril del 1931 on Francesc Macià va proclamar «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» i que unes hores després a Madrid el comitè revolucionari auto proclamà el Govern Provisional, el cap del qual, Niceto Alcalá-Zamora, va proclamar la II República Espanyola des del balcó del Ministeri de Governació.

Durant la jornada vam poder gaudir d'unes magnífiques paelles fetes per la mestra arrossaire de l'AVPV, Laura Alegre i d'unes meravelloses postres fetes per la família Lecina-Veciana, que van deleitar els paladars de totes les persones reunides . Després del dinar i durant el cafè, l'historiador i membre de l'AVPV Eduard XXX ens va fer una explicació històrica sobre les dues èpoques republicanes viscudes a l'estat espanyol i, tot seguit, la Paqui i en Juan ens van explicar les seves vivències i el seu compromís amb la lluita per la llibertat durant tota la seva vida. La Paqui, que és un dona nascuda a les presons franquistes un mes després d'acabar la guerra civil espanyola. Una nena de la guerra que va ser alletada per la seva mare fins que va morir un any i mig després del seu naixement. Ha estat i és una militant activa d'esquerres. Durant la seva joventut, va venir de Cuenca a Catalunya, on va conèixer el Joan que venia d'Almeria i que com ella ha dedicat la seva vida a la lluita per la llibertat i els valors de les esquerres. Ell va ser un dels primers militants del PSUC i va estar set vegades a les presons franquistes, on per exemple va compartir estada amb Marcelino Camacho ( destacat sindicalista i polític espanyol).

Ara tots dos fan acte de presència a les concentracions mensuals a la plaça Sant Jaume reclamant el reconeixement dels crims del règim franquista i per la recuperació de la memòria històrica i són dos exponents vius d'una vida de lluita per recuperar tot allò que aquest país va perdre el 18 de juliol del 36 i que encara no ha recuperat del tot. Una vegada van acabar d'explicar les seves experiències i vivències, les persones presents els vam dedicar una sentida i merescuda ovació.
Per acabar aquesta gran jornada la coral “ Cantem les 40” van fer un concert ple de cançons de lluita d'ahir i d'avui.
Des de l'AVPV volem agrair a totes les persones que van participar de l'arrossada popular i les convidem a tornar l'any vinent, on segur que tornarem a gaudir d'una gran diada de reivindicació, memòria històrica i festa.

diumenge, 27 d’abril del 2014

FESTA DE PRIMAVERA A VALLDOREIX





"Paradeta dels VPV (Veïns Progressistes de Valldoreix) en la Festa de Primavera de VDX. 27_04_14

divendres, 4 d’abril del 2014

CIUTAT JARDÍ O POBLE?



Promogut i organitzat pels Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix el 22 de març vam celebrar al poble la Festa de l’arbre. Va ser un esdeveniment ple fe força i significat, ple d’adults i de menuts que van ser qui més van participar en la plantada de les quatre mèlies que es van posar. La idea va sorgir del valldoreixenc Emili Sempere, una mena de baròmetre de la consciència ciutadana, detector testarrut de desperfectes i defensor pertinaç de la vegetació del nostre poble. També hi eren presents representants de la nostra EMD que van tenir l’encert de col·laborar i d’estar presents al costat de la gent del poble. Són en aquestes ocasions quan els polítics fan veritablement de polítics i els perceps com a teus. I els menuts. 

La canalla que no parava de participar, era com a un missatge de futur. Es planta un arbre pensant en l’avenir i s’educa un nen pensant en el present i en l’endemà. Era tot un missatge.
I resulta que la Festa de l’arbre no venia de nou; que era una tradició nascuda del 1949 i oblidada posteriorment quan la febre del preu de la terra es va disparar.

Està bé lluitar per la idea d’una ciutat jardí, de preservar l’entorn. I no crec que estigui renyit amb la idea de poble. Entenc que el mot “ciutat-jardí” es refereix a l’entorn físic i el “poble” al sentiment de pertinença de la gent que hi viu. Perquè un poble no sols ho fa l’Administració Local, ni el conglomerat urbanístic, ni els habitants que paguen uns impostos; ho fa la gent que organitza i participa en xerrades, en espectacles, en festes i manifestacions culturals i festives... en resum, la gent que viu el poble. 

Rafa Usero