divendres, 14 de març del 2014

EL CLAUSTRE DE VALLDOREIX

En la paret sud d’una sala del primer pis de l’antiga rectoria de Valldoreix hi ha unes pintures que representen un conjunt d’arcs de mig punt sobre parells de columnes i un podi en la base. El fons és imprecís, hom pot endevinar una presència vegetal, arbres, arbusts, fins i tot una font d’aigua. L’aparença és la d’una part d’un claustre i, per certes similituds formals i algun capitell, es pot creure que el pintor tenia com a model l’espai claustral de Sant Cugat. Les  parets restants de la sala tenen una sanefa. Les pintures van ser descobertes fa tretze anys, quan es va observar que el revestiment de la sala presentava una degradació evident i calia millorar el seu aspecte. Un grup de voluntaris va prestar-se a fer la recuperació i neteja de l’espai iniciant el rascat de les capes superficials que començaven a desprendre’s. Llavors va aparèixer la pintura mural sota el revestiment de fons. La sorpresa de la troballa va encoratjar-los a planejar la restauració de la pintura, que tenia esquerdes i algunes parts despreses. L’equip format per Núria Piqué, Mercè Gual i Marta Bosch del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, amb seu a Sant Cugat, s’encarrega de consolidar-les en un període de treball que durarà dos mesos. El claustre, de 3,40 m. d’alçada i 8,68 m. de llargada, està pintat sobre guix, amb tècnica en sec, utilitzant tremp i oli. No es coneix l’autor, ja que no estan firmades, ni tampoc la datació exacta, per saber-ho caldria fer una anàlisi dels pigments, però hom pensa que possiblement són del segle XX.


L’obra, que representa una arquitectura fingida, situa l’espectador a l’interior d’un claustre. La combinació cromàtica, les formes del fust, recargolat a la manera salomònica i la fantasia dels capitells dota a la pintura un aspecte divertit i decoratiu. S’entén que el pintor volia alegrar l’espai i va fer-ho amb inventiva pròpia. L’usuari de l’estança, a qui anaven dirigides, podia imaginar-se en un recinte que era de recolliment,  on es podia passejar o llegir, ensems que evocava un temps passat.

IMMA PUEYO

Pintures murals a la sala noble
Rectoria vella Valldoreix

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada