ARROSSADA PER LA REPÚBLICA

Ara que som temps de declaracions de renda, cada any hi ha aquell que consulta al gestor a veure si on diu “persones al meu càrrec” pot posar Don Juan Carlos i Doña Sofia, el rei Felipe , Letícia i la prole.... Tampoc us feu gaires il·lusions, ja que en una República es pot dir el mateix del president, la primera dama i tutti quanti. La gran diferència, però, és que podeu aspirar al càrrec. I això és important, molt important.

Altra volta s’ha celebrat a Valldoreix l’arrossada popular per la República. Un acte lúdic- gastronòmic totalment transversal, que simplement vol recordar que la democràcia ha d’arribar a tots els nivells i que no han d’existir càrrecs reservats a una única família. Un acte obert a tothom on l’única limitació l’imposa la capacitat logística i l’espai del lloc. És evident que amb arrossades no es canviarà el sistema, però un dinar en comú, el fet de compartir el menjar,  sempre ajuda a sentir-se membre del col·lectiu, molt més quan coneixes tota la trepa, a desgrat que uns puguin ser amics i altres simples saludats.  I justament la trobada serveix per parlar amb uns i altres i afermar vincles que poden ser molt útils en futurs projectes més ambiciosos.

Aquesta arrossada col·lectiva va en camí de convertir-se en el gran àpat de primavera, com la sardinada ja fa temps ho és de finals d’estiu. Els rituals periòdics són una necessitat per l’home com a ésser social i si no mireu la corrua de festes que ens ofereix el calendari anual popular, que, amb comptades excepcions,  sempre tenen un vessant gastronòmic.  Celebracions que parteixen d’un fons màgic-religiós les més antigues, però que amb el pas del temps han anat transmutant a un simplement caire cívic les més recents, com la festa de Tardor.  

                                                                                                

Enguany va ser un encert fer-ho (involuntàriament) a l’aire lliure, ja que el temps va acompanyar de ple i sota els tendals s’estava de meravella. Cal agrair tot l’esforç organitzatiu dels voluntaris de sempre, dels cuiners, dels membres del grup Cantem les 40  (i això que diuen que músic dinat no fa bon so) i sobretot del parlament que ens va oferir en Borja de Riquer, recordant-nos el significat de la República i el compromís amb la cosa pública que implica exercir de ciutadà, front la comoditat d’ésser manat com a súbdit. 

Aquesta consciència ciutadana es va manifestar de ple a l’hora de desmuntar el “tinglado”, amb la col·laboració de tots els participants. 

DM.